EL SUPREM TORNA A REBUTJAR LA LLIBERTAT DE FORN

La Sala Penal ha denegat una altra petició de llibertat del conseller Joaquim Forn perquè entén que persisteix el risc de reiteració delictiva i el perill de fuga que van portar l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, a decretar la presó provisional d'aquest processat. El 3 d'agost passat el conseller va presentar un escrit en què sol·licitava que es deixés sense efecte la mesura cautelar de presó o, si escau, la seva substitució per una altra mesura més pròxima a la llibertat.

La sala indica que resol sense entrar a valorar si els indicis sobre els quals es basa Pablo Llarena per processar Joaquim Forn tenen consistència.

"La divisió funcional d'aquesta sala —òrgan predeterminat per la llei— està concebuda en garantia del dret constitucional dels processats a un tribunal imparcial. Ens permet de mantenir una distància conscient respecte dels fets que seran, al seu dia, objecte d'enjudiciament. Ens preserva davant de qualsevol prejudici i, el que és més important, converteix les proves que seran practicades al judici oral en l'única font valorativa sobre la qual s'ha de construir el desenllaç d'aquest judici", subratllen els magistrats.

A la interlocutòria el Suprem rebutja l'última sol·licitud de llibertat perquè "no han variat les circumstàncies" que ja van ser ponderades en resolucions anteriors tant pel magistrat Pablo Llarena com per la Sala de Recursos per confirmar la presó de Joaquim Forn. Afegeix que les al·legacions de la defensa no introdueixen cap element que suggereixi una modificació dels supòsits sobre els quals descansa la mesura cautelar de presó que afecta el processat. Sobre la relativa a l'estat de salut de la mare de Forn, assenyala que "per més que faci comprensible l'afectació emocional que batega en l'escrit presentat, no té virtualitat per deixar sense efecte la presó preventiva acordada per l'instructor".


El TSJC demana a la fiscalia si s'ha de quedar amb el cas d'Aragonès, Jové i Salvador


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha engegat la maquinaria per treure del jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona els principals responsables de l'1 d'octubre.

Pere Aragonès, Josep Maria Jové i Lluís Salvador son aforats i haurien de passar al TSJC. Aragonès és vice president i conseller d'Economia i Jové i Salvador són diputats del Parlament de Catalunya.

Els tràmits els dirigeix la magistrada Maria Eugènia Alegret que avui ha demanat a la Fiscalia que es posicioni sobre si cal deixar el seu cas al jutge del 13 o passar-lo al Tribunal Superior de Justícia. És un tràmit habitual abans de prendre la decisió.

El jutge d'Instrucció 13 de Barcelona va començar la investigació arran de les declaracions que va fer Santi Vidal en una conferència pública sobre la Hisenda catalana. A partir d'aquí el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va encarregar una investigació a la Guàrdia Civil, amb la intervenció dels telèfons, que va derivar el 20 de setembre amb les detencions de diversos alts càrrecs del Govern que s'encarregaven dels preparatius del referèndum de l'1 d'octubre.

D'aquí surt també la denuncia de la Fiscalia per sedició que va portar fins a l'Audiència Nacional Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que son a la presó des del 16 d'octubre passat.

Els advocats creuen que hi ha més garanties de defensa si el cas passa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que de fet, és qui ara en té les competències. El jutge d'instrucció 13 ja va intentar derivar part del cas al Tribunal Suprem per unir alguns dels investigats al cas per rebel·lió. Però Pablo Llarena ho va rebutjar.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-9-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08895216