L'ESTAT DEL TERROR: RECLAMEN 25.000 EUROS A MEMBRES DEL CDR PEL TALL A L'A-2 DESPRÉS DE LA DETENCIÓ DE PUIGDEMONT

El Ministeri de Foment reclama 25.000 euros a 15 persones de Comitè de Defensa de la República (CDR) de Lleida pels danys d'una barricada a l'autovia A-2, a l'altura d'Alcarràs, en una protesta el 26 de març després de la detenció a Alemanya de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L'advocat Josep Maria Pocino, representant d'un dels investigats, que ha declarat aquest dijous als jutjats de Lleida, ha explicat als mitjans de comunicació que el seu client "està acusat d'un delicte de danys a l'autovia" i ha afegit que la denúncia del Ministeri va acompanyada d'una factura de 25.000 euros en concepte de danys en les barreres i els ocasionats a l'asfalt per la crema de pneumàtics.

"Nosaltres vistes les actuacions hem decidit que declarés, ell no va tenir cap tipus de participació en aquests fets, simplement han identificat per les seves matrícules un seguit de vehicles que estaven al polígon d'Alcarràs, esperem que això condueixi a l'arxiu de la causa", ha declarat Pocino.

Segons les seves dades, el Ministeri de Foment Reclama 25.000 euros a tots els identificats, és una denúncia per dany acompanyada de pressupost de reparació, cridaran a declarar als titulars dels vehicles identificats. Mentre declaraven algunes de les persones identificades, una vintena de persones han estat a la porta dels jutjats per mostrar la seva solidaritat amb els que estaven declarant.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937214