SÁNCHEZ DIGITALITZA LA TESIS PER EVITAR COMPARÈIXER

l president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat digitalitzar, a partir de demà divendres, la seva tesi doctoral tal com li demanava Podemos i Ciutadans. D'aquesta manera, el cap de l'executiu espanyol evitaria la compareixença urgent al Congrés que li demanava PP i Ciutadans.

La tesi es penjarà a la base de dades TESEO, i d'aquesta manera es podrà consultar senzillament. Fins ara la tesi de Sánchez només es podia consultar físicament a la Universidad Camilo José Cela. El president espanyol ha pres aquesta decisió per demostrar que no ha d'amagar res.

Aquest dijous al matí La Moncloa ha emès un comunicat en què assegura que és "rotundament fals" que la tesi doctoral del president espanyol sigui un plagi, i amenaçava que si els mitjans no rectificaven la informació publicada en aquest sentit, es prendrien accions legals “en defensa de l’honor i la dignitat” del president espanyol.

Per la seva banda, el Partit Popular ha decidit d'afegir-se a la petició de Ciutadans perquè el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, expliqui els dubtes que ha generat la seva tesi doctoral al ple del Congrés dels Diputats.

Tanmateix, el secretari general del partit, Teodoro García, aquest matí havia dit que en aquest moment li demanaven aclariments sobre la tesi a través dels mitjans de comunicació, tal com al seu dia va fer el seu president, Pablo Casado, amb el seu màster, per la qual cosa encara no veuen necessari que anés al ple de la Cambra Baixa. Aquest requeriment arriba després que Albert Rivera hagi exigit a Sánchez que posi "llums i taquígrafs" sobre la seva tesi doctoral i comparegui al Congrés dels Diputats.

Finalment el president digitalitzarà el seu treball, ja que la universitat no ho podia fer sense l'autorització del president perquè d'acord amb la llei de propietat intel·lectual la tesi pertany a l'autor. La Universidad Camilo José Cela ha augmentat l'horari de biblioteca, ja que aquest dimecres almenys 20 periodistes hi van anar per consultar-la.

Sánchez ha acusat el PP i Ciutadans d'haver-se unit contra ell en una "campanya de desprestigi" degut a que no assumeixen que van perdre la moció de censura i no tenen propostes avalades per una majoria social. Sánchez lla llençat aquestes acusació en un missatge a Facebook en el que es mostra orgullós de la tesi que va fer.


Informa:ELNACIONAL.CAT (13-9-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182440