L'EURODIPUTADA NEERLANDESA QUE VA DENUNCIAR HONGRIA: " A ESPANYA HI HA PRESOS POLÍTICS "

El Parlament Europeu ha aprovat d’obrir un procés amb per a sancionar Hongria per haver erosionat la democràcia. Dels diputats del PP espanyol, la major part –nou– es van abstenir en la votació d’ahir, tres hi van votar contra i cinc no van ser presents en el ple. L’eurodiputada neerlandesa dels Verds Judith Sargentini és la ponent de l’informe sobre la violació de drets a Hongria que es va votar al parlament. En la conferència de premsa posterior, va dir que a l’estat espanyol hi havia presos polítics, un dels quals havia estat company ser a la cambra, Raül Romeva. Ho va dir arran d’una pregunta que li va fer un periodista danès, que li demanava si també s’havia d’investigar Espanya sobre la violació de drets.

Heus ací la transcripció de la pregunta i de la resposta.

—Em pregunto sobre alguns altres estats de la UE. Penso especialment en Espanya, on hi ha hagut una pressió enorme sobre mitjans de comunicació, un país que és profundament corrupte i que és l’únic membre de la UE que té presos polítics, empresonats des de fa un anys. I no passa res. I uns altres polítics i també artistes se n’han anat fora perquè encaren condemnes de presó fins de trenta anys. Penseu que això s’ha d’investigar?

—Efectivament, hi ha presos polítics. De fet, un ex-col·lega meu, Raül Romeva, que va ser molt actiu aquí, és a la presó i estic molt preocupada per ell. Si em damana si hi a més països a la UE que cal que siguin investigats seriosament, diria que sí. La setmana que ve seré a Polònia; hi ha una delegació del parlament que anirà a Malta i a Eslovàquia per les investigacions sobre l’assassinat d’un periodista que investigava sobre casos de corrupció. I espero que parlem de Romania. No diré que tots els casos són semblants, això no ho puc dir aquí. Però els Verds seguim molt de prop la situació. He anat a Madrid aquesta setmana i espero que el nou govern d’Espanya ho enfoqui d’una manera diferent.

Informa:VILAWEB.CAT (13-9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937601