LA NOTA D'HUMOR NEGRE DEL DIA: ELS BORDEGASSOS DE VILANOVA, VETATS PER FER UN ANUNCI DE SANT JOAN DE DÉU PER LA CAMISA GROGA !

La colla castellera Bordegassos de Vilanova i la Geltrú assegura que ha estat vetada d'un espot promocional per l'Hospital de Sant Joan de Déu per vestir de groc.

En un comunicat, la colla ha volgut deixar clar que aquesta polèmica decisió no es del centre sanitari, sinó d'"algú a qui no li deu agradar el groc, o bé accepta entrar en la paranoia contra el groc o que es plega davant qui, suposadament, es podria ofendre" amb aquest color.

En aquest sentit, l'organització castellera explica que la proposta per sortir en un espot de l'hospital li "va arribar fa uns mesos" i que no van "dubtar a cancel·lar una actuació prevista per al mateix dia" per tal de participar.

A més a més, els Bordegassos de Vilanova expliquen que l'empresa externa que ha de realitzar l'espot va demanar uns "requeriments de la gravació que no eren senzills".

La colla vol així lamentar que "algú prengui una decisió com aquesta que impedeix que puguem col·laborar amb una institució estimada, prestigiosa i admirada com Sant Joan de Déu".Finalment, la colla ha deixat clar que "evidentment no acceptaran canviar de color la camisa" com se'ls ha proposat i molt menys "per una fòbia a allò que pugui representar, avui a Catalunya, el color groc".

Informa:RACOCATALA.CAT (13-9-2018)

 

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937074