ISRAEL PODRIA RECONÈIXER CATALUNYA SI ESPANYA RECONEIX PALESTINA

Un article del diari Abc apunta que Israel podria reconèixer Catalunya com a Estat, si Espanya reconeix pel seu compte el de Palestina, ja que seria un reconeixement unilateral. L'article, firmat per Ángel Más i escrit en to d'advertència, recorda que el govern israelià aplica la reciprocitat en aquests casos. "L'administració Netanyahu ha establert en els últims temps l'aplicació de principis de reciprocitat i simetria en les seves relacions com a millor mitjà per ser respectats", ha indicat.

Segons l'articulista, el reconeixement de Palestina per part d'Espanya podria ser una realitat per la pressió que fa Podemos en aquest sentit al govern de Pedro Sánchez. Però adverteix que aquest fet tindria conseqüències immediates. "Hi ha una possibilitat real que Israel decidís reconèixer Catalunya com a Estat. Per què no ho faria en aquest cas?", afirma.

L'articulista precisa que el reconeixement israelià de Catalunya no seria "total i immediat", però sí que el govern de Netanyahu faria moviments i s'acostaria a les reivindicacions catalanes.

Informa:ELNACIONAL:CAT (13-9-2018)

N.de la R.

Tots sabem que Israel no solament estava disposat a reconèixer Catalunya sinó que també ens hauria ajudat econòmicament en els primers mesos de la independència. Ja sé que la amistat amb Israel produeix urticària a una esquerra poc radical en l'aspecte nacional. No hem d'oblidar que Palestina públicament s'ha pronunciat diverses vegades a favor de la unitat d'Espanya. Aleshores, hem de ser nosaltres més papistes que el Papa? Hem de ser amics dels nostres enemics? Els anglesos diuen que no tenen amics sinó interessos .És l'exemple que hauríem d'apendre. Jo sempre aniré a favor dels països que ens ajuden i no de falses solidaritats internacionals.S ino ho tenim clar nosaltres, qui ho farà? Els catalans moltes vegades ens solidaritzem amb totes les causes del món, menys la nostra.

 

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937451