EL GOBIERNO TEM QUE EL GIRONA-BARÇA A MIAMI ES CONVERTEIXI EN UNA PROPAGANDA DE L'INDEPENDENTISME

Després que aquest dimecres transcendís que el govern espanyol, la Reial Federació Espanyola de Futbol i la FIFA pretenen frenar el Girona-Barça de Miami perquè no volen que un partit de la Lliga Santander es jugui fora d’Espanya, noves informacions apunten que un dels motius de Pedro Sánchezper oposar-se a la possibilitat d’exportar el derbi català als Estats Units és polític. Segons El Español, el president d’Espanya vol evitar com sigui que els aficionats polititzin el duel, l’acabin convertint en un acte propagandístic independentista i internacionalitzin el conflicte que viu Catalunya en l’actualitat.

De fet, sempre segons el mateix mitjà, aquest temor no només el té el PSOE, sinó que també fa patir el PP. El Consell Superior d’Esports (CSD) serà clau per vetar que el matx se celebri a Amèrica i, per tant, evitar d’aquesta forma que els seguidors favorables a la independència l’utilitzin com a un altaveu per expressar les seves idees. Tot i que s’està plantejant la possibilitat de prohibir estelades, repartir 40.000 banderes espanyoles i fer sonar l’himne nacional abans de l’inici del partit, Pedro Sánchez té clares les seves voluntats i ja les va comunicar a Infantino i Luís Rubiales en la reunió que van mantenir aquest dimecres al Palau de la Moncloa.

Val a dir que, tot i que el Girona ja ha començat a compensar els seus socis davant la contingència que el derbi no s’acabi disputant a Montilivi, en el mateix comunicat en què posava a disposició les 5.000 entrades gratuïtes per al Barça-Girona del Camp Nou ja va reconèixer que la decisió no compta amb el vistiplau de la Federació Espanyola i, per tant, el club contempla tots els escenaris possibles. Tebas, per la seva banda, mantindrà una reunió la setmana vinent amb Rubiales per intentar-lo seduir econòmicament.

Informa:ELMON.CAT (13.9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937311