L'ACADÈMIA ARANESA DENUNCIA A L'EUROCAMBRA " L'ABANDONAMENT I L'IGNORÀNCIA" DE L'ESTAT AMB L'OCCITÀ

Una delegació de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana ha denunciat aquest dijous al Parlament Europeu "l'abandonament i la ignorància" de l'Estat espanyol amb la llengua occitana. Els representants de l'Acadèmia han comparegut davant de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, on han remarcat que "la llengua occitana no és cuidada ni tinguda en compte per part del govern espanyol". L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras ha indicat que el "menyspreu" de l'Estat per la riquesa lingüística "pot ser letal per a l'aranès". En canvi, la representació de l'Acadèmia ha preuat la Generalitat com a "exemple mundial de protecció" d'una "llengua territorial pròpia encara que tingui pocs usuaris". La delegació aranesa estava formada pel president de l'Acadèmia Aranesa, Jusèp Loís Sans, el president de la Secció Aranesa, Jèp de Montoya, i Ròsa Salgueiro, secretària de l'Acadèmia.

En la seva intervenció, han recordat que la llengua occitana va ser declarada oficial amb l'Estatut del 2006 i han assenyalat "l'enorme respecte per a la identitat aranesa" a Catalunya, on aquesta llengua és parlada en un part del territori amb 10.000 habitants. "És l'únic territori on la llengua occitana rep un tracte tan important", han dit. Amb tot, han lamentat que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'aranès els genera preocupació perquè "sense preferència lingüística, l'occità no podrà ocupar un espai important i destacat a l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i en altres àmbits socials fonamentals que li permeti seguir viva". "La negació de la seva preferència és el principi argumental de la seva eliminació", han dit. "L'Estat espanyol és objecte d'incompliment de la protecció a què l'obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol. La llengua occitana, llengua cooficial de l'Estat, no rep el mateix tracte per part del govern espanyol que altres llengües cooficials", han indicat els representants de l'Acadèmia Aranesa.

Informa:ELMON.CAT (13-9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937507