BÈLGICA INVESTIGA SI PUIGDEMONT VA SER ESPIAT AMB FINS A 8 DISPOSITIUS

La Fiscalia belga està avançant les investigacions sobre el possible espionatge al president a l'exili, Carles Puigdemont, i ha descobert que al telèfon mòbil que rebia els moviments de GPS del cotxe hi arribaven dades d'altres set dispositius de seguiment, segons ha informat El Periódico. La Fiscalia ha localitzat aquests sistemes d'espionatge, que poden ser balises, dades microfònics o escoltes telefòniques, i indica que estaven operatius en territori belga. Les targetes SIM eren de procedència espanyola.

Els espiats podrien ser, a més de Puigdemont, persones pròximes a ell i els consellers a l'exili, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluis Puig.

Fonts coneixedores de les investigacions que cita el diari han explicat que "les dades descobertes estudiant les targetes ens apunten que podem estar davant una xarxa d'espionatge al senyor Puigdemont i al seu entorn a Bèlgica".

El passat mes de febrer el sargent dels Mossos d'Esquadra Lluis Escolá va trobar una balissa enganzada amb cinta aïllant sota el cotxe de Puigdemont. Aquesta emetia dades de geolocalització al telèfon mòbil.

A Bèlgica és delicte l'espionatge per part de tercers països, també en el cas que els afectats siguin estrangers.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937274