L'ESTAT DEL TERROR: LA FISCAL DEMANA AL JUTGE QUE INDAGUI ELS COSTOS DELS CENTRES PÚBLICS DE L'1-O

La fiscal ha demanat al jutge de Barcelona que investiga el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 que encarregui un informe pericial, en el marc de les seves perquisicions sobre un delicte de malversació, per quantificar el cost que va suposar l'ús d'instal·lacions públiques, com a escoles, per la celebració de la votació. Així ho sol·licita la fiscal en un escrit, al qual ha tingut accés Efe, dirigit al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que manté imputades una quarantena de persones, entre les quals diversos exalts càrrecs del Govern, pels preparatius de l'1-O.

En el seu escrit, la fiscal apunta que un dels costos del referèndum va derivar de l'ús d'edificis públics per a la celebració de l'1-O, "destinant-se aquestes instal·lacions per a un ús il·legal". Per aquest motiu, sol·licita al jutge que ordeni l'elaboració d'un informe pericial per poder quantificar el cost econòmic que va suposar per a les arques públiques l'ús de les instal·lacions públiques per a la celebració del referèndum. La fiscal també insta al jutge que encarregui un informe pericial a tècnics del Ministeri d'Hisenda perquè determinin la quantia total que va ser emprada per a la celebració del referèndum, detallant quins departaments de la Generalitat van aprovar la despesa i amb càrrec a quins comptes o partides pressupostàries.

En el seu escrit, el ministeri públic remarca que aquest informe ha de relacionar tota la documentació presentada amb motiu de les ordres donades des del Ministeri d'Hisenda a la Generalitat per al control dels comptes i de la despesa al llarg del 2017 i el 2018.

La Generalitat ha assegurat fins ara en tots els informes remesos al jutge que no ha incorregut en despeses públiques per a la celebració de l'1-O, si bé diversos informes de la Guàrdia Civil quantifiquen aquesta xifra en fins a 3,2 milions d'euros.

Precisament, sobre els encàrrecs que va fer el Govern a l'empresa postal Unipost suposadament vinculats a l'1-O, i que la Guàrdia Civil ha xifrat en prop d'un milió d'euros, el jutge ha demanat a l'administració concursal de la companyia que detalli si l'administració catalana ha abonat les cinc factures sospitoses, segons una interlocutòria a la qual ha tingut accés Efe.

En concret, es tracta d'una factura de 196.696 euros girada al departament de Cultura, una altra de 193.889 euros al departament de vicepresidència, una de 192.711 euros al departament de Salut, una de 197.492 a la conselleria de Treball i una de 198.871 al departament de Presidència.

Informa:ELPAIS.CAT (14-9-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182381