ERNEST MARAGALL DIU QUE EL GOVERN ESTÀ TREBALLANT DISCRETAMENT PER ACONSEGUIR UNA MEDIACIÓ INTERNACIONAL ENTRE CATALUNYA I ESPANYA

El conseller d’Acció Exterior adverteix que la voluntat de diàleg amb l’Estat és “ferma però no ingènua”
Avança que abans del 15 de desembre s’hauran reunit les 6 comissions que pengen de la comissió Bilateral
ACN - Barcelona

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, ha explicat que el Govern “està treballant” per aconseguir mediació internacional entre Catalunya i l’estat espanyol. Segons ha explicat en una entrevista a ’El Matí de Catalunya Ràdio’, tant l’Estat com alguns països europeus tenen “la sensació que ja no cal la mediació” sobre el cas català. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que la mediació internacional “serà necessària” i que el Govern hi està treballant “en totes les línies i vies paral·leles amb la deguda discreció”. A més, ha afegit que li “sembla” que el govern espanyol també hi està “treballant”. El rol de mediadors, ha concretat, el podrien adoptar “determinats països, les institucions europees, les Nacions Unides o grups de personatges amb prestigi”. Per altra banda, ha advertit que la voluntat de diàleg amb l’estat espanyol és “ferma però no ingènua” i “convé” afirmar-ho perquè l’objectiu de Madrid ara és “fer entendre als estats que hi ha un govern socialista nou que vol dialogar i es troba amb una societat catalana intransigent”.

El conseller ha insistit, en qualsevol cas, que l’aposta del Govern és “la via del diàleg” i, “si pot ser, amb presència internacional”. “Això vol dir renunciar a la unilateralitat? En termes de perspectiva política immediata sí, en termes històrics i de país i objectiu final no”, ha defensat. Amb tot, ha avisat, cada element que “confirmi”, segons ell, una voluntat de l’estat espanyol en sentit contrari, el que farà és “escurçar el termini” per a la “mà estesa”. Davant d’una sentència condemnatòria pels presos, Maragall ha dit que caldrà “extremar” la capacitat d’expressar via mobilització i acció de govern la “pressió” sobre l’Estat.

 

Crítiques a Borrell

 

A més, Maragall ha qualificat de “patètic i inacceptable” que el govern espanyol digui que dedica “molt” a combatre “propaganda independentista”. “La missió principal del ministre d’Exteriors és dedicar-se a combatre la suposada propaganda inexistent del govern de Catalunya?”, ha lamentat sobre Borrell. En tot cas, ha argumentat Maragall, el diàleg no l’han de protagonitzar ell mateix i el ministre Josep Borrell sinó que “és una qüestió que ha de ser més global”.

A banda, el conseller, que presideix la comissió Bilateral Estat-Generalitat, ha avançat que abans del 15 de desembre s’hauran reunit les 6 comissions que pengen de la Bilateral. “Abans del 15 ens haurem reunit la comissió de Traspassos, Infraestructures, Afers Econòmics, la subcomissió de Seguiment de conflictes per retirar les lleis anul·lades pel TC, el Grup de treball sobre Educació i Llengua i la subcomissió d’Acció exterior”, ha explicat.

El titular d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència també ha assegurat que les delegacions a l’exterior que reobrirà després de mesos tancades pel 155 seran “més explícitament representacions d’un país, d’una societat que vol existir com a tal”. “Representaran la causa catalana de la República que estem en voluntat de construir i al mateix temps seran delegacions que es relacionaran amb cadascun dels països sobre l’Europa que volem”, ha explicat.

Amb tot, el conseller també ha matisat que “no és el Govern” qui ha de decidir “què fa” el Consell de la República però ha afirmat que aquest pot tenir “un rol significatiu”. “Se li pot demanar també que tingui una missió addicional, que és fer amics”, ha afegit Maragall. “De vegades segons el que diem el que fem no és fer amics sinó adversaris, per exemple amb algun llenguatge que s’ha utilitzat”, ha dit, sense entrar en detalls i reivindicant un llenguatge “constructiu” del projecte i el caràcter “profundament europeista” de Catalunya.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (14-9-2018 )

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182372