TORRA PRESENTARÀ EL PLA DE GOVERN EL 25 DE SETEMBRE

Torra ha avançat aquest divendres que farà públic el contingut del pla després de la reunió del Consell Executiu del proper 25 de setembre. Serà pocs dies abans del debat de política general que arrencarà a partir del 2 d’octubre al Parlament.

Ho ha dit aquest divendres en el marc de l’acte de presentació del Col·lectiu Ciutadella, que agrupa periodistes parlamentaris, i que s’ha celebrat aquesta tarda al Parlament. També hi ha assistit el president del Parlament, Roger Torrent.

Tots dos presidents han coincidit que hi haurà acord entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC sobre la fórmula per gestionar la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem i s’afrontarà el curs polític amb aquesta qüestió resolta.

Per Torrent, la solució ha de garantir “tres pilars”: que cap diputat deixi l’acte, que es preservin les majories de les eleccions del 21-D i que els acords siguin efectius.

Segons el president de la Generalitat, hi ha acord sobre aquests “grans principis” que ha assenyalat Torrent. A més, s’ha mostrat convençut que es trobarà una solució i ha posat d’exemple que JxCat i ERC s’han posat d’acord en el pla de govern.

Neix el Col·lectiu Ciutadella

El Col·lectiu Ciutadella de periodistes parlamentaris s’ha presentat aquest divendres al Parlament per acabar amb aquelles pràctiques que compliquen el desenvolupament de la tasca informativa.

El president del grup, Rafa Garrido, ha assegurat que el seu objectiu és “posar fre” a la “desaparició” dels off the record, a les rodes de premsa sense preguntes o amb limitacions. Segons ha explicat, en algunes ocasions l’exercici periodístic no s’ha pogut desenvolupar “com els agradaria” i per això es vol fomentar una relació “més fluïda” i “sana” entre els comunicadors i els polítics.

L’associació ha reconegut la trajectòria de dos cronistes parlamentaris: el periodista de TV3 Josep Maria Martí Rigau i el de TVE Lluís Falgàs. De forma inèdita, la presentació ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (14-9-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182621