EL GOVERN DÓNA SUPORT A MAS, ORTEGA, RIGAU I HOMS DAVANT EL NOU JUDICI PEL 9-N

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident Pere Aragonès han rebut aquest matí al president Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, per expressar-los el seu suport davant el judici que han d'afrontar demà al Tribunal de Comptes acusats de ser responsables comptables de la despesa pública de 5,2 milions d’euros per la consulta del 9-N.

La reunió s'ha celebrat a les nou del matí, pocs abans de l'inici de Consell Executiu, al sala Torres García del Palau de la Generalitat, i ha comptat amb la presència de la consellera i portaveu del govern, Elsa Artadi.

Mas, Ortega, Rigau i Homs han hagut d'afrontar el pagament del 5,2 milions d'euros amb el seu patrimoni i aportacions de l'Assemblea Nacional Catalana. Tots quatre ja han estat condemnats per la via penal per l'organització de la consulta del 9-N, i ara han de respondre davant del Tribunal de Comptes a causa de les demandes presentades l’estiu de l’any passat per les entitats unionistes Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, a les quals es va afegir la fiscalia.

Mas, Ortega, Homs i Rigau han agraït el suport de Torra i el Govern, i han criticat que aquesta causa judicial "s'obre malgrat que ja es van sotmetre a un judici penal" en què el jutge instructor va descartar el delicte de malversació, ha informat l'oficina d'expresident de Mas en un comunicat. Encara que l'acusació reclama que aquesta fiança ha de ser retornada al Govern, defensen que "l'executiu català ha deixat clar que no se sent perjudicat econòmicament i que les despeses del 9N van ser legals".

Les defenses de Mas, Ortega, Rigau i Homs sostenen que els pagaments van ser legals i aprovats per la intervenció de la Generalitat, i veuen en aquesta nova causa judicial una revenja política.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655547