PUIGNERÓ PORTA A LA DEFENSORA DEL POBLE EUROPEU EL SILENCI DE LA UE A LA " REPRESSIÓ DIGITAL " DE l'1-O

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha registrat aquest dimarts una queixa formal a l'oficina de la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, per la "no resposta" de la Unió Europea sobre el tancament de webs per part de l'Estat en les dates pròximes a l'1-O del 2017. Des de Brussel·les, Puigneró ha explicat que un any després, el Govern no ha obtingut cap resposta de la Comissió Europea a la carta que denunciava la clausura de pàgines i aplicacions.

"Aquests fets no poden quedar en no res, la repressió digital és inadmissible a Europa al segle XXI", ha reivindicat Puigneró, que ha continuat: "Demanem que la UE es posicioni sobre uns fets molt greus que van ocórrer al nostre país en l'àmbit digital". El conseller també ha admès que espera que el requeriment tingui "els efectes que ha de tenir" i hi hagi un "posicionament formal" per part de l'executiu comunitari.

La queixa formal a O'Reilly es produeix prop d'un any després que Puigneró -llavors secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital- denunciés en una carta al vicepresident de la Comissió Europea i responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, les infraccions de diverses directives europees en matèria de drets digitals per part de l'Estat durant els dies previs i posterior el referèndum de l'1 d'octubre.

Segons ha explicat el conseller, el pas de portar el cas fins a la Defensora del Poble Europeu no ha estat la primera reivindicació d'una resposta europea a la carta del Govern. Durant la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, Puigneró va coincidir amb Ansip i va "aprofitar per recordar-li" que encara no s'havia respost la missiva.

Les directives i articles vulnerats, ha matisat el conseller, són referents al dret i la llibertat d'expressió a Internet i el dret al lliure accés a Internet.

 

Trobada amb eurodiputats

 

Aquest mateix dimarts Puigneró també es reunirà a Brussel·les amb una trentena d'eurodiputats per parlar sobre drets digitals en el marc de la plataforma Diàleg UE-Catalunya i amb la participació de Jeremy Malcolm, analista de la Internet Governance Forum. "L'objectiu també és que aquesta trobada acabi amb una pregunta parlamentària al mateix Andrus Ansip per part d'aquests eurodiputats i insti la CE a posicionar-se sobre aquests fets que van ser molt greus", ha conclòs el conseller.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655948