PUIGNERÓ PORTA A LA DEFENSORA DEL POBLE EUROPEU EL SILENCI DE LA UE A LA " REPRESSIÓ DIGITAL " DE l'1-O

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha registrat aquest dimarts una queixa formal a l'oficina de la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, per la "no resposta" de la Unió Europea sobre el tancament de webs per part de l'Estat en les dates pròximes a l'1-O del 2017. Des de Brussel·les, Puigneró ha explicat que un any després, el Govern no ha obtingut cap resposta de la Comissió Europea a la carta que denunciava la clausura de pàgines i aplicacions.

"Aquests fets no poden quedar en no res, la repressió digital és inadmissible a Europa al segle XXI", ha reivindicat Puigneró, que ha continuat: "Demanem que la UE es posicioni sobre uns fets molt greus que van ocórrer al nostre país en l'àmbit digital". El conseller també ha admès que espera que el requeriment tingui "els efectes que ha de tenir" i hi hagi un "posicionament formal" per part de l'executiu comunitari.

La queixa formal a O'Reilly es produeix prop d'un any després que Puigneró -llavors secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital- denunciés en una carta al vicepresident de la Comissió Europea i responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, les infraccions de diverses directives europees en matèria de drets digitals per part de l'Estat durant els dies previs i posterior el referèndum de l'1 d'octubre.

Segons ha explicat el conseller, el pas de portar el cas fins a la Defensora del Poble Europeu no ha estat la primera reivindicació d'una resposta europea a la carta del Govern. Durant la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, Puigneró va coincidir amb Ansip i va "aprofitar per recordar-li" que encara no s'havia respost la missiva.

Les directives i articles vulnerats, ha matisat el conseller, són referents al dret i la llibertat d'expressió a Internet i el dret al lliure accés a Internet.

 

Trobada amb eurodiputats

 

Aquest mateix dimarts Puigneró també es reunirà a Brussel·les amb una trentena d'eurodiputats per parlar sobre drets digitals en el marc de la plataforma Diàleg UE-Catalunya i amb la participació de Jeremy Malcolm, analista de la Internet Governance Forum. "L'objectiu també és que aquesta trobada acabi amb una pregunta parlamentària al mateix Andrus Ansip per part d'aquests eurodiputats i insti la CE a posicionar-se sobre aquests fets que van ser molt greus", ha conclòs el conseller.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-10-2018)

EL CATALÀ ES PODRIA USAR A " COST ZERO" AL PARLAMENT EUROPEU, MALGRAT LES EXCUSES DEL GOBIERNO

 

"El català es podria usar «a cost zero» al Parlament Europeu malgrat les excuses de l'Estat "

L'executiu de Pedro Sánchez ha rebutjat demanar l'ús oficial de la llengua catalana en els plens, tot i la invitació a fer-ho de Tajani, al·legant un "elevat cost"

 


 Carles Bellsolà

 

L'argument del govern espanyol per bloquejar que el català es pugui usar de forma oficial als plens del Parlament Europeu, que això tindria un "elevat cost" per a les arques públiques, no correspon a la realitat. Així ho destaquen fonts coneixedores de la realitat de l'Eurocambra, que recorden que pràcticament la meitat dels traductors al castellà que hi treballen són catalanoparlants.

"El cost seria negligible", afirmen a NacióDigital fonts de l'entorn del PDECat a l'Europarlament, que xifren entre un 40% i un 50% el percentatge dels traductors de castellà que són també catalanoparlants. Raonen també que, per traduir les intervencions dels diputats catalans "no caldria contractar ningú més", en contra de l'argument del cost "inviable" que esgrimeix el govern espanyol. Llegeix més...

Visites Rebudes

08331350