CONCENTRACIÓ DE PROTESTA CONTRA LA DIADA MILITARISTA ESPANYOLA A BINISSALEM

L'exèrcit espanyol es comença a preparar pel Dia de la Hispanitat, el pròxim 12 d'octubre. De moment, sembla que ja s'ha pactat una desfilada a Binissalem entre COMGEBAL i l'Ajuntament.

A més, també es durà a terme un homenatge «als que donaren la seva vida per Espanya» i un dinar a la plaça de l'església.

Amb els títols “Homenaje a la Bandera de España en su 175 aniversario”, “12 de octubre dia de la Fiesta Nacional y dia de la Hispanidad”, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Binissalem, la jornada pot suposar un fet sense precendents que, pel seu contingut gens integrador, ha esdevengut motiu de preocupació per als ciutadans de Binissalem.

Així, veïns de Binissalem han difós una convocatòria per a una concentració 'Per un Binissalem en pau i convivència democràtica' que es farà el dijous, 11 d'octubre, a les 19 hores a la Plaça de l'Església.

Al text, hi diuen: «Independentment que la descripció que es fa de la festa seria discutible (la vigent llei 18/1987 suprimeix de la denominació oficial allò de “dia de la Hispanidad”), el fet que es faci un “Homenaje a los que dieron su vida por España” sota aquesta bandera, el converteix en un acte de discriminació per a totes les persones a les quals se’ls va arrabassar la vida en defensa de la democràcia, la llibertat i la legalitat republicana. Si l’objectiu comú és integrar una societat plural, democràtica i superadora d’un enfrontament fratricida, aquest acte sembla, com a mínim, irresponsable i provocador.

La col·laboració de l’Ajuntament de Binissalem, en aquesta ocasió, no compta amb el consens social necessari, com perquè el poble de Binissalem sigui escenari d’un acte militar d’aquestes característiques. La utilització d’elements de la cultura local, com les vermadores i vermadors al cartell, suposa una altra apropiació, creiem que indeguda, del patrimoni de tot el poble. El batle, Víctor Martí, que governa en minoria residual (2 regidors de 13) hauria de tenir més esment i responsabilitat, a l’hora de promoure actes que poden ferir els sentiments d’una part de la ciutadania, de manera tan gratuïta. Les desfilades militars excloents haurien de passar a la història, si volem tancar ferides, i recuperar una convivència trencada per tantes dècades d’intol·lerància.

Per totes aquestes raons, volem manifestar la nostra protesta i rebuig per aquest acte, i demanam a les nostres representacions institucionals que procedesquin a la seva anul·lació».
Informa:DBALEARS.CAT (9-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08656097