ENXAMPEN D'AMAGATOTIS EL PRESIDENT DE LA CEOE, JOAN ROSELL, VISITANT JUNQUERAS A LLEDONERS

El president de la Confederación Española Organizaciones Empresariales (CEOE), Joan Rosell, ha visitat Oriol Junqueras a la presó de Lledoners.

L’empresari unionista i molt crític amb el procés, l’1-O i el republicanisme, va visitar el pres polític acompanyat del líder sindical de l’UGT espanyola, Pepe Álvarez. Rosell pretenia que la seva visita fos discreta i no transcendís als mitjans però no ho va aconseguir.
Publicitat

La visita es va produir el passat dijous i justament va coincidir amb una visita a la presó de diputats de la comissió de drets humans del Parlament basc. Per a cobrir aquest fet, hi havia desplaçada a Lledoners la periodista d’Euskal Telebista i va ser testimoni de la sortida del centre penitenciari del líder de la patronal i del sindicalista.

Els exabruptes de Rosell contra la independència

Rosell té un llarg historial de declaracions contra la independència de Catalunya: va arribar a dir que suposaria una “destrossa” de les relacions humanes, va amenaçar que les empreses “tardarien molt a tornar a Catalunya” després de l’1-O i va mostrar-se en contra del referèndum, ja que ell en sabia el resultat: “La majoria dels catalans no volen marxar, ni marxarem mai”. També ha estat el defensor d’una tercera via molt lluny d’un Estat federal: “Hi ha espais entre la submissió total i la independència”.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08656009