9 D'OCTUBRE A VALÈNCIA: 15.OOO MANIFESTANTS FAN FRONT A 200 FEIXISTES

La manifestació vespertina convocada per la Comissió 9 d'Octubre a València ha iniciat la marxa amb l'afluència de milers de persones –15.000 segons l'organització– que no han renunciat a secundar la convocatòria malgrat l'oratge i la presència d'individus d'extrema dreta que amenaçaven de tornar a boicotejar la marxa.

El gran dispositiu policial desplegat a la plaça de Sant Agustí, el punt d'inici de diverses manifestacions a València, ha aïllat els simpatitzants d'España 2000 i Alianza Nacional, que des de les 16.30 hores s'han quedat a la zona i han renunciat a celebrar la seua convocatòria. Des de les 18.30 hores, la gent ha omplit el carrer Xàtiva des de l'estació del Nord fins a la plaça de Sant Agustí, això no obstant, davant la presència dels ultres a última hora s'ha canviat l'itinerari i la capçalera s'ha ubicat a la zona de l'estació per a mamprendre el carrer Colom.

Amb càntics com ara "els carrers seran sempre nostres", "visca la classe obrera" o "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó", els membres de la Comissió 9 d'Octubre han fet el recorregut que després de quasi dues hores ha finalitzat en plaça Amèrica. Diverses figures polítiques s'han deixat veure, com ara el síndic de Compromís, Fran Ferri, i altres diputats de la coalició com ara Mónica Álvaro i Josep Nadal. També alguns membres de Podem s'han acostat a la manifestació, entre ells, el seu líder, Antonio Estañ.
La marxa ha arrancat amb la muixeranga i una forta presència d'agents de la Policia que han blindat els accessos. Tanmateix, a les voreres hi havia presència d'ultres que proferien insults i provocacions que en alguns moments han rebut resposta per part dels manifestants.

Des d'alguns balcons s'han despenjat banderoles increpant els assistents que tot i l'amenaça de pluja i la presència de simpatitzants d'España 2000 i Alianza Nacional a escassos metres han respost amb una afluència massiva.

La gran tensió que s'estava vivint l'hora d'abans d'inici de la manifestació, ha preocupat al delegat del govern, i per això, ha volgut desplaçar-se fins a la plaça Sant Agustí per a comprovar que el dispositiu policial estava controlant els intents dels grups d'ultradreta de rebentar la concentració de la Comissió del 9 d'Octubre.

Informa:LAVEUPV.COM (9-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08635945