PRIMER TRIOMF DE LLARENA: WATERLOO I LLADONERS XOQUEN AL PARLAMENT

"Waterloo i Lledoners xoquen al Parlament"


Les estratègies liderades per Puigdemont i Junqueras semblen incompatibles, i evidencien que el triangle exili-presó-Govern interior té mancances greus que posen en perill l'hegemonia independentista

 

Gemma Aguilera (Parlament)

 

L’independentisme deixa de tenir, com a mínim temporalment, majoria absoluta al Parlament. Dels 70 diputats obtinguts per JxCAT, ERC i la CUP el 21-D, s’ha passat a disposar d’un total de 65 escons, dels quals, els 4 de la CUP no són carta blanca per al Govern de Quim Torra. Els cinc vots que s’han perdut corresponen als diputats de JxCAT Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, als quals la Mesa els ha impedit votar en considerar –amb els vots d’ERC i del PSC- que el sistema de delegació de vot no s’ajustava a la solució que proposaven els lletrats i el mateix Llarena per mantenir el vot sense perdre l’acta-, i al diputat d’ERC Antoni Comin, que no es troba inclòs en la resolució del jutge del Suprem Pablo Llarena però que va decidir retirar la delegació del seu vot.

La tensió i les diferències estratègiques entre ERC i JxCAT, però, venen de lluny. El 30 de gener del 2018, el president del Parlament, Roger Torrent, suspenia el ple que havia d’investir president Carles Puigdemont, amb el suport de la CUP. L’amenaça del Constitucional va fer que Torrent considerés que calia esperar per poder donar garanties al president a l’exili. S’escenificava un xoc frontal entre l’estratègia de JxCAT i la CUP de confrontació directa amb l’Estat i el relat de restitució del Govern destituït pel 155, amb l’estratègia possibilista i d’efectivitat que proposava Oriol Junqueras des d’Estremera. Aquell 30 de gener es trencava la confiança entre ambdues formacions, i la CUP s’allunyava de les negociacions per buscar un nou candidat a la presidència.

Progressivament, el pols entre els dos relats, i sobretot, entre les dues persones que marquen l’estratègia i la tàctica política, Puigdemont des de Bèlgica i Junqueras des de la presó, ara a Lledones, s’ha fet més cru. Tots són conscients que l’escenari electoral no és massa llunyà, a tot estirar, el Govern aguantarà fins al judici polític als presos i exiliats, amb una sentència prevista per després de les municipals del maig del 2019. Puigdemont i Junqueras no són compatibles en una guerra per l’hegemonia ideològica de l’independentisme, i de fet, la sintonia entre tots dos líders ha estat sempre sota mínims. Però més enllà d’aquesta evidència, i del fet que ni el líder de JxCAT ni el d’ERC no poden tenir perspectives a curt termini d’ocupar el despatx presidencial al Palau de la Generalitat a causa de la repressió judicial de l’Estat, en el rerefons hi ha encara les ferides obertes per la competència el 21D a les urnes i entre dos espais ideològics que han tingut com a objectiu històric l’absorció-destrucció d’un de l’altre.

Però ha estat la solució per als diputats empresonats i a l’exili després de la resolució del jutge Llarena la que ha provocat una esquerda entre JxCAT i ERC que, a hores d’ara, sembla molt difícil de cicatritzar. JxCAT s’ha negat a “designar” el vot dels seus quatre diputats, en considerar que la delegació del vot efectuada el 31 de maig, amb anterioritat a la resolució de Llarena, ja és vàlida, perquè el Parlament va votar el 2 d’octubre que aquests diputats no estaven suspesos. Per contra, ERC considera que l’acord s’ha trencat perquè es va votar també que es “designaria” el vot, una fórmula acceptada pels lletrats del Parlament i pel PSC i els Comuns. La Mesa del Parlament aprovava dilluns a la tarda que la fórmula de JxCAT també era vàlida, però l’informe dels lletrats sol·licitat per Roger Torrent a instàncies del PSC ha canviat les tornes i la Mesa ha revertit la seva decisió poques hores abans que arrenqués el ple.

 

JxCAT contra Torrent, candidat d'ERC?

 

Fonts d'ERC atribueixen el fet que JxCAT mantingui la seva posició no pas a una voluntat de defensar els drets dels seus diputats, que ERC considera igualmenet garantits com en el cas de Romeva i Junqueras, sinó a una estratègia per desgastar Roger Torrent, el nom del qual sona amb força com a proper candidat dels republicans a la Generalitat si Junqueras roman a la presó. De fet, tal i com ha avançat El Món, en l'argumentari enviat pels republicans a militants per respondre a les crítiques per l'acord amb el PSC, es diu que l'objectiu de la formació del president Torra és "carregar-se" el president del Parlament, Roger Torrent, i ERC, per tal de "no tenir competència". En el desplegament d'aquesta estratègia, segons el missatge de Whatsapp al qual ha tingut accés el diari, Junts per Catalunya és acusada de deixar "el Parlament en mans del bloc del 155", donant una majoria a l'unionisme que suposaria "un ridícul internacional". D'aquesta manera, JxCAT posaria contra les cordes Torrent intentant que cometi una il·legalitat que el condueixi a una inhabilitació -serien dos anys- per a càrrec públic per desobediència, en admetre els vots de JxCAT.

“Davant l’enorme excepcionalitat democràtica tenim l’obligació de protegir la democràcia trobant solucions amb rigor i honestedat. Prou retòrica i simbolisme de curt recorregut. Els lletrats han deixar clar que la via de JxCat no s’adequa a la resolució del ple, posa en risc la validesa de les votacions. Cal adaptar-se a l’acord, no podem situar el Parlament en una situació de col·lapse”. El missatge l'ha enviat ERC poc abans que s'anunciés que la Mesa revocava la seva decisió. La resposta de JxCAT ha estat una carta conjunta signada per Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez, en què accepten que es perdrà la majoria independentista, i apunten al factor "por" d'ERC i el president del Parlament: “Considerem que aquesta delegació només pot ser rebutjada des d’una argumentació supeditada de les possibles coercions d’un òrgan aliè al poder legislatiu”. En l'escrit els tres presos polítics i el president a l'exili asseguren que "estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir l'actual Govern i seguir impulsant el projecte republicà", però avancen que "l'alteració de les majories" les portaran als organismes i tribunals internacionals.

 

 

El Govern queda "tocat"

 

Des de JxCAT rebutgen l'acusació i expliquen a aquest diari que "el nostre grup parlamentari no farà sang amb la pèrdua dels quatre vots. L'assumim, perquè pensem que és més important defensar els drets dels diputats i la resolució del Parlament, que diu que no estan suspesos, que no pas aprovar algunes propostes de resolució". En aquest sentit, aquestes fonts expliquen que "el president del grup parlamentari, en Jordi Sànchez, té molt clar que no hem de fer sang del conflicte, estem per la unitat i seguirem estant-hi, i en tot cas nosaltres no hem de donar explicacions sobre per què l'independentisme ja no té majoria al Parlament". Ara bé, tant JxCAT com ERC reconeixen que el Govern de Quim Torra queda molt tocat, però no mort. Per a ERC, serà molt complicat sostenir el pacte al Palau de la Generalitat si el Parlament no pot legislar per falta de majories, i JxCAT admet que tenir un soci que ha impedit el vot de quatre dels seus diputats, entre els quals el president a l'exili, complica "molt" la relació. Ara bé, la voluntat compartida és "arribar fins al judici i la sentència". Un dead line que costarà de complir si les dues formacions no cusen les ferides i busquen una sortida. En qualsevol cas, el president Torra no podria convocar eleccions fins el 27 d'octubre, i haurien de passar un mínim de 52 dies fins que es pogués cridar a les urnes (seria, com a molt aviat, el 21 de desembre del 2018).

Per part de la CUP, que considera del tot legítims els quatre vots de JxCAT al Parlament, denuncia que el Govern de Quim Torra no està essent transparent, i lamenta que les dues formacions estiguin pensant en clau electoral i no de país. De fet, ni ERC ni JxCAT no confien en els vots favorables dels cupaires als pressupostos, i admeten que quan arribi el moment, hauran d'aconseguir l'abstenció dels Comuns. I tot i així, els faltarà un vot. El d'Antoni Comin. Els 61 vots de JxCAT i ERC desencadenarien un empat amb el bloc del no (57 vots de l'unionisme més 4 de la CUP), i només un dels cinc vots que ara no estan disponibles podrien desempatar i pemetre una aprovació en segona volta si finalment els Comuns s'avinguessin a una abstenció. Però fins als pressupostos hi ha un llarg camí ple de pedres que, a hores d'ara, ningú no gosa assegurar que l'executiu de Quim Torra no ensopegui i hagi d'abandonar la cursa.

Informa:ELMON.CAT (9-102018)

EL CATALÀ ES PODRIA USAR A " COST ZERO" AL PARLAMENT EUROPEU, MALGRAT LES EXCUSES DEL GOBIERNO

 

"El català es podria usar «a cost zero» al Parlament Europeu malgrat les excuses de l'Estat "

L'executiu de Pedro Sánchez ha rebutjat demanar l'ús oficial de la llengua catalana en els plens, tot i la invitació a fer-ho de Tajani, al·legant un "elevat cost"

 


 Carles Bellsolà

 

L'argument del govern espanyol per bloquejar que el català es pugui usar de forma oficial als plens del Parlament Europeu, que això tindria un "elevat cost" per a les arques públiques, no correspon a la realitat. Així ho destaquen fonts coneixedores de la realitat de l'Eurocambra, que recorden que pràcticament la meitat dels traductors al castellà que hi treballen són catalanoparlants.

"El cost seria negligible", afirmen a NacióDigital fonts de l'entorn del PDECat a l'Europarlament, que xifren entre un 40% i un 50% el percentatge dels traductors de castellà que són també catalanoparlants. Raonen també que, per traduir les intervencions dels diputats catalans "no caldria contractar ningú més", en contra de l'argument del cost "inviable" que esgrimeix el govern espanyol. Llegeix més...

Visites Rebudes

08331383