L'ANC PRESENTARÀ UN RECURS D'EMPARA AL TC PER LA SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS ABANS D'ANAR A L'ONU

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha anunciat aquest dimecres que l’entitat presentarà recurs d’empara al Tribunal Constitucional per la suspensió dels diputats processats. Paluzie considera que la mesura és una “flagrant violació” dels drets polítics dels sis diputats suspesos però també dels drets dels ciutadans que els han votat. Així, segons ha explicat en declaracions a la premsa des del Parlament Europeu, en els pròxims dies es presentarà un recurs al TC per poder esgotar les vies legals internes i denunciar-ho, en última instància, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Sobre les desavinences entre JxCat i ERC sobre com s’ha de procedir davant de la suspensió, Paluzie ha assegurat que la legislatura “ja va començar amb molt mal peu no respectant la sobirania del Parlament amb la investidura del president Pugidemont”. En aquest sentit, ha destacat que “de manera continuada” s’han anat acceptant “totes les ingerències i violacions dels drets polítics del jutge Llarena”.

En aquest escenari, la presidenta de l’Assemblea ha instat a “no acceptar la ingerència i la vulneració que representa la suspensió temporal dels diputats” per part del jutge Pablo Llarena. Segons ella, no té “cap fonament legal” i només s’aplica per llei “en cas de terrorisme, bandes o existència d’explosius”.

Per tot plegat, ha insistit, la intenció des de l’ANC és optar per la mateixa estratègia que l’entitat va adoptar davant la impossibilitat d’investir el seu expresident, Jordi Sànchez, i acudir a les Nacions Unides. “Va acabar produint unes mesures cautelars del comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, crec que el que hem de fer aquí és el mateix”, ha sentenciat. Paluzie ha fet aquestes declaracions als mitjans des de Brussel·les, on ha participat amb una breu intervenció en una jornada sobre el dret a l’autodeterminació.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-10-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620641