MAS, DESPRÉS DEL JUDICI PEl 9-N: " ESTEM AQUÍ PER UN ESPERIT DE REVENJA "

Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs ja són camí de Barcelona, després de reviure els fets del 9-N i el judici pel qual se'ls va condemnar per desobediència, "satisfets" per la seva declaració i convençuts que "no hi ha ni una sola responsabilitat comptable".

Mas ha parlat en representació dels quatre demandats en sortir del Tribunal Suprem i ha qualificat el procés judicial de "revenja" de l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, que encapçalen, aquests dos darrers, els denunciants.

L'expresident ha estat contundent: "La malversació va caure del procés penal i tot i això alguns insatisfets han portat les coses fins aquí, per intentar que per la via que no ens van condemnar ens condemnin ara en una altra instància. Per un esperit de revenja i recordo les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría quan va dir que el 9-N a Catalunya el pagaríem nosaltres i les nostres famílies de la nostra butxaca".

Dins la sala de vistes s'ha reproduït part del judici que va tenir lloc al Tribunal Superior de Catalunya el 2016 quan es va fer el judici pel 9-N contra Mas, Ortega i Rigau, i el que es va fer al Suprem contra Francesc Homs.

Els arguments de la defensa eren els mateixos. En el judici penal se'ls va condemnar per desobediència i va caure el delicte de malversació. Avui es jutjava la responsabilitat comptable. És a dir, si els canvis de partides que es van fer dels pressupostos per pagar part de la logística del procés participatiu es van fer legalment.

I sobre això, Mas és clar: "Estem molt convençuts de la nostra falta total de responsabilitat comptable. Estem molt convençuts que no hi va haver ni un sol euro de malversació de fons públics com es va testimoniar en la via penal, en el judici. Reclamem que tot això es tingui en compte i esperem ser exonerats d'aquesta via civil".

Els quatre demandats creuen que aquest procés està "forçat i fora de lloc" i que recuperaran els béns embargats. Tots quatre han hagut de fer front a 5,2 milions d'euros, part amb fiança, part amb propietats. Si no fos així, Mas, Ortega, Rigau i Homs recorreran la resolució del Tribunal de Comptes i en darrera instància al Tribunal Suprem. "Arribarem fins al final en els recursos judicials", ha insistit.

Segons Mas tots els expedients "estan immaculats" i tenien "cobertura legal i els informes pertinents". "És veritat que vam suspendre el decret del 9-N, però el que no vam suspendre va ser la finalitat política que era consultar al poble de Catalunya. I a partir d'aquí el que es va utilitzar va ser un instrument legal diferent", ha insistit.

Demà es tancarà el judici al Tribunal de Comptes amb les conclusions i els propers dies es farà pública la sentència.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636316