EL PRESIDENT DEL PARLAMENT FLAMENC : " ESPANYA ÉS INCAPAÇ DE PRENDRE PART D'UNA EUROPA DEMOCRÀTICA "

La revolució de les urnes arriba al Parlament flamenc en forma d’exposició fotogràfica. El treball de dos fotògrafs catalans ha servit al president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, per denunciar la repressió que practica l’Estat espanyol contra l’independentisme. Amb el president a l’exili i els consellers a l’exili Antoni Comin, Lluís Puig i Meritxell Serret, Peumans ha convidat els flamencs a observar unes imatges que “parlen de democràcia sense matisos i de repressió”, i ha recordat que la seva homòloga, la presidenta Carme Forcadell, “està empresonada per permetre un debat”. En aquest sentit, Peumans considera que molts ciutadans de la UE consideren “xocant que hi hagi presos presos polítics i exiliats”, una realitat que al seu parer demostra que que la reacció de l’Estat davant d’unes urnes és “l’expressió d’una actitud antidemocràtica, i estic convençut que per aquesta raó, Espanya és incapaç de prendre part d’una Europa democràtica”.

El president Puigdemont ha estat rebut entre aplaudiments pels assistents a l’acte, i també pels treballadors de la cambra, que duien tots un llaç grocs en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats. En una breu intervenció, el president a l’exili, que ha segut al costat de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat que “la presidenta del Parlament és a la presó per haver permès un debat, els consellers són a la presó o a l’exili, i el meu predecessor, Artur Mas, declara per l’acusació d’haver organitzat una consulta el novembre del 2014. És una situació inacceptable en el marc de la democràcia europea”, ha conclòs Puigdemont, que ha agraït el suport dels flamencs i els ha assegurat que “quan es parli d’aquesta part de la història de Catalunya, vosaltres hi sereu”.

Puigdemont ha sentenciat que l’opinió de molts flamencs sobre el cas català és “la mateixa que tenen milers de ciutadans europeus sobre la violació de drets humans que s’ha produït per part de l’Estat espanyol”, i ha acabat la seva intervenció donant les gràcies “en nom de tots els que pateixen la persecució”.

Informa:ELMON.CAT (10-10-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620428