AVÍS DELS CDR: " LA CLAU DE LA REPÚBLICA ÉS AL CARRER I NO ALS PARTITS POLÍTICS "

La "clau" de la República ja no la tenen els partits polítics ni la majoria independentista al Parlament. Aquesta és la lectura que fan els Comitès de Defensa de la República (CDR) de la ruptura entre ERC i el PDeCAT d'aquest dimarts en el ple de política general. És per això que les xarxes que mantenen activa la mobilització al carrer, fora de les institucions, han fet les darreres hores una crida a "no afluixar" i "no abaixar el cap davant l'Estat antidemocràtic que ens empresona i ens força a l'exili".

En un missatge als seus seguidors, el CDR afirma que "a la vista dels límits institucionals acceptats pels partits, més que mai cal que el carrer sigui la clau de la República". Fora de les institucions, ciutadans organitzats en els CDR mostren la voluntat de continuar reivindicant l'1 d'octubre i "fer efectiva la voluntat popular". Els activistes s'emplacen així doncs a participar en les assembles per barris per decidir accions a prendre davant la paràlisi política.

Els CDR han estat crítics amb el Govern de Quim Torra fins al punt d'exigir-ne la dimissió en el primer aniversari de l'1 d'octubre que va acabar amb incidents a les portes del Parlament i una actuació polèmica dels Mossos d'Esquadra. A la pressió dels CDR s'hi afegeix també l'ultimàtum de l'ANC, que reclama a Torra passos efectius cap a la República. En cas contrari, retiraran el suport i sortiran al carrer.

Informa:ELMON.CAT (10-10-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620518