UN DE CADA TRES DOCENTS DE CATALUNYA ES CENSURA A L'AULA ARRAN DE LA SITUACIÓ POLÍTICA

La situació política a Catalunya i les acusacions d’adoctrinament que han patit alguns docents han afectat la llibertat d’expressió dels mestres i professors. Així ho corrobora una enquesta de la Fundació Bofill que posa de manifest que un 29,3% dels docents ha deixat de tractar l’actualitat política i social a l’aula per què no sap ‘com s’interpretarà’. Malgrat que el 70% dels professors creu que la seva obligació és abordar aquestes qüestions a l’aula, només un 12,4% reconeix fer-ho amb ‘tota normalitat’. Pel que fa a les famílies fins a un 70% considera que són temes que cal tractar a l’aula educativament, però gairebé el 27% prefereix que no s’abordi, bona part per por que els docents traslladin les seves creences a l’alumnat.

L’enquesta s’ha dut a terme a 2.666 docents i 9.794 pares i mares precisament per conèixer la seva opinió al voltant de la polèmica que ha generat la situació política a Catalunya en el sí de l’escola, amb acusacions judicials i pressió mediàtica que ha condicionat la tasca dels mestres i professors.

Els resultats corroboren que el 29.3% dels docents diu que li agradaria treballar educativament l’actualitat social i política a l’aula, però que ‘darrerament’ ho evita perquè no sap com s’interpretarà, cosa que des de la Fundació Bofill pot indicar autocensura o por derivada de les acusacions i la pressió judicial i mediàtica que ha patit el col·lectiu. En canvi, un 28.7% dels docents aprofita els esdeveniments per treballar el desenvolupament del criteri propi dels alumnes i només un 12,4% afirma parlar amb normalitat de les qüestions polítiques i socials com feien abans.

Un 12,2% dels docents es mostra contrari a parlar d’aquests temes a l’escola perquè, en un 5% considera que són temes molt delicats que generen divisió i en un 3,3% més, considera que són debats ‘que no toquen’ a l’escola. Fins a un 4% opina que els nens s’han de mantenir al marge d’aquests debats.

Pel que fa a les famílies, en un 70% dels casos es mostren partidàries a què les controvèrsies polítiques i socials s’han d’abordar a l’escola. Fins al 54% dels pares i mares defensen que la situació a Catalunya és una ‘oportunitat educativa’ perquè els alumnes desenvolupin un ‘criteri propi’. Un 15,6% més creu que el docent té el deure de treballar educativament aquests temes, ja que formen part de la vida dels infants i joves.

En canvi, un 26,7% de les famílies s’oposa a abordar qüestions polítiques a l’aula. En un 13% dels casos és per evitar que els docents traslladin les seves creences als alumnes i un 10% més, ho considera ‘per no abundar en les diferències’. Només un 3.7% dels progenitors considera que són temes que pertanyen a l’àmbit familiar.

 

‘El mestre ha de ser imparcial, no neutral’


El professor de la Facultat d’Educació Enric Prats ha qualificat de mala notícia el percentatge de professors que reconeix autocensurar-se però creu que és una bona notícia que fins al 70% reconeguin que se n’ha de poder parlar i tinguin el suport de les famílies. Per Prats, la polarització de la situació actual ha propiciat que el mestre es faci enrere però aposta per pensar l’educació com un treball de grup, no individual, i per tant, arribar a trobar l’equilibri on es pugui revertir el clima actual.

Per Prats és ‘bastant ingenu’ pensar que l’escola catalana adoctrina i defensa que si és en clau democràtica, ‘ja està bé’. Per això atribueix als docents un paper de mediador, i demana que assumeixi una certa capacitat d’influència de cara als joves però sense cap por sinó intentar aprofitar-ho per ampliar la base i ensenyar a llegir el món. De fet, per Prats, aquesta funció l’ha de fer a l’escola, no en cap altre espai social.

En aquest sentit, creu que el mestre ha de ser ”imparcial, no neutral” i per tant, no imposar la seva posició però si mostrar-la. Així, pot treballar temes a classe que tinguin vigència en la vida actual dels joves, perquè per Prats, l’escola no pot viure d’esquena a la realitat. Que un percentatge de famílies demani evitar aquests debats a l’aula per por a la imposició del criteri del mestre, diu Prats, recorda models autoritaris i dogmàtics i per això, aposta per ‘imposar principis en clau democràtica’.

També creu que la funció del Departament en aquests casos és garantir que els docents puguin dur a terme la seva tasca i crear-ne les ‘condicions favorables’. Per tant, cal que impedeixi que ”els advocats entrin a les aules’ i també la ‘política perversa’. Per Prats, l’escola no es pot utilitzar com a ”material sensible”, un fet que qualifica d’intolerable. Prats, que reconeix que la intervenció ha lligat ”de mans i peus” el Departament, creu que hauria d’intentar protegir més del que ho està fent aquesta funció de l’escola.

Informa:VILAWEB.CAT (10-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636201