EL GOVERN ESTUDIA PORTAR A ORGANISMES COMUNITARIS LA RETIRADA MASSIVA DE DIPÒSITS DE BANCS CATALANS EL 2-O

El Govern investigarà la guerra econòmica que l'Estat va fer a Catalunya després de l'1-O (en què la Zarzuela i la Moncloa es van unir per forçar canvis de seus de bancs, grans empreses i multinacionals). Així ho han avançat el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, després que durant la sessió de control se'ls preguntés sobre aquesta informació, revelada en exclusiva pel diari ARA. "Treballarem perquè els responsables retin comptes a nivell legal i davant organismes de supervisió comunitaris", ha assegurat Aragonès.

El conseller, en resposta a la diputada d'ERC Raquel Sans, ha avisat que "caldrà investigar quines van ser les actuacions" respecte a aquesta qüestió i ha explicat que ho estudiaran en el si del Govern, però també demanaran explicacions a través del Congrés de Diputats, on PDECat i ERC ja han demanat una comissió d'investigació sobre aquesta qüestió. "De tota manera, hem demostrat que l'economia catalana se sap sobreposar als atacs de l'Estat", ha assegurat Aragonès, que ha recordat que bona part de les empreses van quedar-se a Catalunya malgrat les pressions. "L'economia catalana està creixent al 3,1% del producte interior brut", ha sentenciat: "Ha demostrat que es pot sobreposar als atacs que poden venir organitzats per l'Estat".

Per la seva banda, Chacón ha recalcat que el Govern ha actuat "amb rigor", elaborant "informes" i investigant aquesta qüestió, i ha apuntat que de les 618.000 empreses, un 0,59% es va traslladar.


L'actuació dels Mossos, a escrutini

 

"El feixisme el combats amb més democràcia, no saltant-te cordons policials", ha assegurat el conseller d'Interior, Miquel Buch, que ha respost a preguntes de diversos diputats sobre les actuacions policials del 29 de setembre i l'1 d'octubre. "Sempre farem autocrítica, perquè les actuacions siguin com més ajustades i professionals millor", ha afirmat, malgrat defensar la policia. Responent al diputat Matias Alonso, que ha fet una intervenció de defensa del cos dels Mossos d'Esquadra i contra el seu ús polític, Buch ha emplaçat els diputats de Ciutadans que "aprenguin" ells "a respectar-la", i ha acusat el partit taronja de desprestigiar el cos als mitjans de comunicació. "Vostès sí que en fan un ús polític", ha sentenciat el conseller.

Per la seva banda, el diputat del PP Xavier García Albiol li ha demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch, que actuï davant les informacions que apunten que el president de la Generalitat, Quim Torra, es va reunir amb els CDR, i ha acusat el conseller que utilitzi els Mossos d'Esquadra com a "policia política". "Té nassos que vostè em digui això, quan és el principal responsable que hi hagi agents dels Mossos encausats, i el màxim responsable de les clavegueres de l'Estat. Som una policia democràtica, i no la utilitzarem per tenir investigacions falses just abans d'unes eleccions", ha defensat Buch.


Cs acusa les escoles d'adoctrinament

D'altra banda, la diputada de Ciutadans Sonia Sierra ha demanat al conseller d'Ensenyament, Josep Baragalló, que "tregui els llaços i els llibres que adoctrinen de les escoles", a la qual cosa Bargalló li ha respost que "les escoles sempre han sigut neutrals i sempre ho seran". "Els centres són autònoms", ha assegurat. "No som un departament controlador ni que intervingui en les decisions i els claustres".

Informa:ARA.CAT(10-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636016