NOU ENFRONTAMENT DIPLOMÀTIC ENTRE BORRELL I BÈLGICA PELS PRESOS

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha titllat d'"inacceptables" aquest dimarts les declaracions del ministre de Defensa belga, el nacionalista flamenc Sander Loones, en suport a la vaga de fam que van emprendre dissabte el líder de JxCat en el Parlament, Jordi Sànchez, i el conseller Jordi Turull i a la qual s'han sumat també els consellers Josep Rull i Joaquim Forn, i ha avançat que "rebran segurament una resposta" d'Espanya.

"El ministre de Defensa belga ha fet unes declaracions que considerem inacceptables i que rebran, segurament, una resposta per la nostra part", ha explicat Borrell en declaracions a la premsa a la seva arribada a la reunió amb els seus homòlegs de l'OTAN. El cap de la diplomàcia espanyola responia així a unes declaracions de suport a la vaga de fam que va fer a través del seu perfil a Twitter dissabte passat.

"Tancats durant més d'un any sense ser condemnats. El Tribunal espanyol no tracta ni tan sols el seu procés per evitar que el Tribunal de Drets Humans pugui pronunciar-se. Ara, es veuen obligats a fer una vaga de fam", va subratllar el ministre de Defensa belga, de la Nova Aliança Flamenca (NV-A) al seu Twitter. "Cap demòcrata no hauria de callar sobre això", va postil·lar al mateix tuit.

Això obre un nou enfrontament entre el govern espanyol i el belga, després que fa uns mesos es retirés l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya per declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, també de l'NV-A. Peumans havia criticat l'empresonament de polítics catalans per la consulta de l'1-O i va assegurar que "el govern espanyol és incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica".

Informa:ELNACIONAL.CAT (4-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658634