QUARANTA EURODIPUTATS EXPRESSEN EL SUPORT A LA VAGA DE FAM

La Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, formada per un grup de quaranta diputats de cinc grups polítics diferents, ha expressat la seva solidaritat amb els quatre presos polítics catalans que han iniciat una vaga de fam.

La plataforma destaca que legislació espanyola i la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol assenyalen que els recursos d’empara presentats pels presos s’haurien de resoldre en un termini màxim de trenta dies. Alguns d’aquests recursos es van presentar fa un any i encara que no han estat resolts.

‘Fem una crida perquè s’acabi aquesta anomalia a la Unió Europea, on nou presos polítics i cinc exiliats que són considerats ciutadans lliures en tots els Estats membres, no ho són a Espanya. Els presos polítics catalans han de ser alliberats, els càrrecs es van reduir, per avançar’, assenyalen.

També fem una crida a les institucions de la UE, en el seu paper de guardians dels tractats de la UE i els drets fonamentals dels ciutadans, de fer un gest de responsabilitat a favor d’impulsar el diàleg per trobar una solució política al problema català.

 

Torrent, amb el vicepresident del Parlament europeu

 

El president del Parlament, Roger Torrent, s'ha reunit aquest matí amb el vicepreisdent del Parlament europeu, Dimitrios Papadimoulis.

En començar la reunió, el vicepresident ha mostrat el seu interès en conèixer de primera mà la situació a Catalunya i ha expressat la seva voluntat que "el conflicte es resolgui políticament".

A les xarxes socials, Torrent també ha destacat que el representant europeu "segueix amb interès la situació a Catalunya".

El president de la cambra també ha intervingut a la conferència 'Cap a la democràcia digital' en una sala de l'Eurocambra, que organitzava en el marc de l'aliança d'institucions i organismes europeus d'assessorament a parlaments en l'àmbit tecnològic i científic.

Torrent hi ha destacat la importància de la transparència i la participació política i pels avenços que "per això va reportar la llei del 2014 a les administracions públiques catalanes"

A més, Torrent també s'ha reunit aquest matí amb el president del Comitè de les Regions, el belga Karl-Heinz Lambertz.Ja a la tarda, Torrent s'ha reunit amb membres de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, on s'ha trobat amb Martina Anderson, Mark Demesmaeker, Eleonora Forenza, Marisa Matías, Lidia Senra, Jordi Solé, Ivo Vajgl, Bart Staes, Helga Stevens, Indrek Tarand i Miroslav Mitrofanovs.

No hi havia contactes d'aquest tipus, almenys que hagin estat oficials i en públic, des d'abans de l'1-O.

Informa:VILAWEB I EL NACIONAL.CAT (4-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658461