ANDORRA SURT DEFINITAMENT DE LA LLISTA DE PARADISOS FISCALS DE LA UE

Els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (UE), l’Ecofin, han acordat en una reunió aquest dimarts que Andorra deixi definitivament la llista grisa de paradisos fiscals, considerant que el país compta amb una jurisdicció cooperant en matèria fiscal. El titular de Finances de l’executiu andorrà, Jordi Cinca, ha valorat l’aposta del seu govern i del sector bancari a favor de la transparència fiscal i l’homologació internacional, així com l’adopció dels estàndards internacionals més exigents. A més, ha celebrat que el treball que s’ha dut a terme en els darrers anys serveix per obtenir un cop més, ha dit, el reconeixement internacional a la feina feta per Andorra.

Tal com ha explicat el ministre andorrà de Finances, Jordi Cinca, les modificacions legislatives implementades en aquest darrer any han permès que Andorra s’elimini de l’annex II de les conclusions de l’Ecofin del 5 de desembre del 2017, al qual va ser inclosa amb 46 estats més. Aquest annex II, o llista grisa, deixava les jurisdiccions que s’havien compromès en ferm a corregir les deficiències detectades, fora de la llista negra, amb la condició de que la implementació efectiva d’aquests compromisos s’efectués abans de finals de l’any següent.

 

Un cop esgotat el termini concedit per a realitzar les correccions esmentades, els països que no haguessin complert amb els seus compromisos tornarien a la llista de jurisdiccions no cooperants en matèria fiscal. En aquest sentit, Andorra s’havia compromès a modificar els seus règims fiscals. Concretament, l’executiu del Principat havia de modificar la llei de l’impost sobre societats per suprimir dos dels règims fiscals especials existents i modificar-ne dos més.

Un cop les modificacions van entrar en vigor el mes de maig passat, i després que al novembre el Marc Inclusiu aprovés l’avaluació favorable realitzada pel Global Fòrum sobre pràctiques fiscals perjudicials respecte als actuals règims fiscals especials d’Andorra, ha estat el torn del Codi de conducta de la UE sotmetre a avaluació aquestes modificacions. Com a conclusió, l’Ecofin, tenint en compte l’informe del Codi de conducta, ha considerat que els règims fiscals especials d’Andorra ja no tenen cap component que pugui ser considerat com a potencialment perjudicial.

Informa:VILAWEB.CAT (5-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658379