LA PRIMERA VICTÒRIA DE LA VAGA DE FAM DELS PRESOS: EL TC RESPON

" La primera victòria de la vaga de fam dels presos "
Els ultres de Blanquerna van presentar un recurs d'empara al TC, que el va admetre el mateix dia i el va resoldre al cap de quatre dies, mentre els independentistes han d'esperar més d'un any

 

 Pere Martí



El primer recurs que Jordi Sànchez va presentar al Tribunal Constitucional espanyol contra la situació de presó preventiva fa 374 dies que dorm en un calaix. Al costat del de Jordi Turull, presentat fa més de sis mesos. En una situació normal, un recurs d’aquestes característiques s’ha de resoldre en trenta dies. Els ultres de Blanquerna, per exemple, van presentar un recurs d’empara el 17 de novembre de 2017, el TC el va admetre el mateix dia i va resoldre’n les mesures preventives al cap de quatre dies: van ser posats en llibertat. Es veu que la durada d’un recurs d’empara també depèn de la ideologia de qui el presenta.

Els magistrats del tribunal dilaten el recurs de Jordi Sánchez i de tots els presos polítics catalans deliberadament i per això Sànchez, Turull, Josep Rull i Quim Forn fan vaga de fam. És un gest dràstic, que posa en risc la seva salut, però és l’única manera de denunciar aquesta anomalia i sembla que pot tenir algun efecte. El ple del Tribunal Constitucional es reunirà la setmana que ve i començarà a examinar els recursos dels presos independentistes. Fonts del tribunal s’han afanyat a desvincular aquest fet dels recursos de la vaga de fam dels presos. Només aquest desmentiment ja és una victòria dels vaguistes, perquè no és creïble que després de més d’un any de tenir-los aturats la setmana que ve s’hi posin per voluntat pròpia. Això no vol dir automàticament que resolguin sobre els recursos, perquè ja han filtrat que poden sorgir dificultats arran de la ‘complexitat’ del cas. Però que gesticulin, fent veure que ho volen resoldre, ja és una novetat.

Els presos que fan vaga de fam no demanen una resolució positiva, que els permeti sortir en llibertat, ni negativa, sinó senzillament que el TC resolgui, que prengui una decisió. Aleshores hauran exhaurit totes les vies legals a l’estat espanyol i podran recórrer al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Aquest és el pas que la justícia espanyola no vol. Saben que ho tenen perdut, perquè la instrucció s’ha fet imputant delictes inexistents als dirigents independentistes, com ha demostrat la justícia europea que s’ha pronunciat sobre els exiliats.

Les excuses que fan córrer per no prendre decisions és que l’esborrany de la sentència de Sànchez no s’ha acabat de redactar i que podria caure de l’ordre del dia, després de més d’un any de temps per a redactar-lo. O també que com que el va presentar contra la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela –que és qui va dictar la presó–, però després el cas va passar al Tribunal Suprem, el recurs podria decaure. És curiós que decaiguin els recursos però es mantinguin els empresonaments provisionals. Qualsevol excusa és bona per a evitar de pronunciar-se i així continuar frenant el recorregut judicial cap a Estrasburg. Veurem què passa la setmana entrant, durant el ple del tribunal, que es reunirà de dimarts a dijous, però les defenses dels presos no són gaire optimistes.

Així i tot, la pressió creix. Dilatar una decisió no és prevaricar, perquè no es pot demostrar que es faci intencionadament, però sí que allarga una situació manifestament injusta. I és un argument més de les defenses per a afegir a la llista d’irregularitats quan el cas arribi a Estrasburg. Avui mateix la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, també s’ha hagut de referir als presos que fan vaga de fam i ha defensat la lentitud del Constitucional, perquè ‘aquestes coses demanen temps’. Sobretot si ets un pres independentista.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (5-12-2018)

 

 

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09213805