EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS DENUNCIA ELS PARTITS I TAMBÉ EL GOVERN " QUE CORRE EL RISC DE SER EL MÉS INDIGNE QUE MAI NO HA TINGUT LA NOSTRA NACIÓ "

Comunicat del CCN amb motiu de la vaga de fam dels presos polítics

El Cercle Català de Negocis vol mostrar la seva més profunda solidaritat amb els presos polítics catalans, amb motiu de la vaga de fam recentment anunciada amb la finalitat de denunciar la situació d’extrema vulnerabilitat a la qual estan sotmesos a mans de la «justícia» espanyola. I més, després que la justícia d’alguns països del nostre entorn hagi evidenciat que de l’exercici de la seva autoritat no es desprèn cap delicte.

Considerem que el procés jurídic contra les nostres autoritats i els representants d’algunes entitats sobiranistes és en frau de llei. Respon als tics autoritaris de les més altes instàncies de l’Estat espanyol i emana de la prevaricació de les seves autoritats polítiques i judicials. En qualsevol cas impedeix l’establiment d’una convivència política normalitzada entre Catalunya i Espanya. I impossibilita que el poble de Catalunya pugui viure en plenitud de les seves facultats col·lectives, polítiques, econòmiques i socials.

Igualment, considerem que la suspensió del règim de drets i llibertats fonamentals i la intervenció de l’autogovern de Catalunya són instruments de repressió i persecució política que liquida l’Estat de Dret a Espanya; si és que mai ha existit tal cosa en la consciència política de les autoritats espanyoles. La legitimitat autoritària, franquista i preconstitucional de les seves més altes institucions i normes de convivència és del tot incompatible amb la normalització dels valors democràtics.

Constatem amb una profunda preocupació que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya corre el risc d’esdevenir el més indigne dels governs que hagi tingut mai la nostra nació. I denunciem l’actitud negligent d’aquells partits polítics sobiranistes que pensen més en la seva conveniència electoral i en l’estabilitat política i econòmica del govern espanyol, que en la del seu propi poble. De la seva actitud i de l’ús que fan tant del poder polític com de les institucions atorgades per la Constitució de 1978, s’evidencia que cap d’ells té la menor intenció ni d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència, ni de fer efectiva la proclamació de la República de Catalunya.

Per això, el Cercle Català de Negocis tenim el convenciment que la millor manera de garantir la llibertat dels presos polítics i de restablir la democràcia i la normalitat política, econòmica i social a Catalunya és fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre de 2017; cosa que ha de comportar l’aixecament de la suspensió de la Declaració d’Independència. Entenem que en qualsevol cas són accions que haurien de comprometre les nostres institucions polítiques. A elles els recordem que aquest és el mandat que varen rebre del seu poble, i així l’exigim. Tanmateix, manifestem la nostra preocupació perquè tenim el convenciment que la societat catalana no esperarà eternament la reacció del seu govern.

Finalment, entenem que en una societat madura i fermament compromesa amb els valors i ideals democràtics, la recent acció dels presos polítics catalans hauria de ser el catalitzador d’una mobilització social sense precedents, indefinida, transversal i basada en la no-violència, però ferma i sense aturador, amb la finalitat de restablir la normalitat política del nostre país i fer efectiu l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació.

Informa:CCNCAT:CAT (5-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658124