EL SUPREM REFUSA RECUSAR MARCHENA I EL MANTÉ PER PRESIDIR EL JUDICI DE L'1-O

La Sala del 61 del Tribunal Suprem ha desestimat avui per unanimitat les recusacions del president de la Sala II, Manuel Marchena, i els sis magistrats que formen la sala d'enjudiciament en la causa del procés, que havia estat plantejada per un total de 8 processats.

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Anna Simó, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Tots ells demanaven recusar Marchena, i Jordi Cuixart recusava a més els altres sis magistrats del tribunal.

El Tribunal Suprem ha avançat la resolució que s'ha pres aquest matí però encara no ha fet pública la interlocutòria en què hi ha els arguments. I no ho farà fins que passin uns dies.

 

 

Recusacions

 

El 20 de novembre, després que Marchena renunciés a presidir el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem arran de la filtració, primer de l'acord entre PSOE i PP per donar-li el càrrec i després pels missatges de Ignacio Cosidó en què es deixava entreveure el control "des del darrere" del Suprem, els presos polítics es van plantejar recusar-lo.

Els primers van ser Oriol Junqueras i Raül Romeva, que després de comunicar-ho a la resta de defenses, van arrossegar part dels presos polítics. Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànhez van presentar els seus escrits de recusació hores més tard i Carme Forcadell i Anna Simó es van afegir a la recusació dels seus companys de partit Junqueras i Romeva.

Jordi Cuixart va presentar la recusació contra els sis magistrats de la sala que l'han de jutjar i a més, per un altre tràmit, va demanar una vista prèvia per treure del Tribunal Suprem el cas i evitar el judici a Madrid i aconseguir que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el competent per veure i jutjar el cas de l'1-O.

Les recusacions de Junqueras, Romeva, Forcadell i Simó feien referència a la imparcialitat del magistrat. I concretaven que "les recents notícies relatives a l'existència d'un acord polític per repartir les vocalies del òrgan de govern dels jutges i concretament les manifestacions efectuades i fetes públiques del Senador Sr. Ignacio Cosidó, segons la qual el pacte entre els partits PP i PSOE s'hauria fet amb la intenció de controlar políticament i afectar tant el Tribunal Suprem com la Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i sentit dels procediments tractats en aquests Tribunals. En aquest pacte hauria tingut un protagonisme singular la candidatura del magistrat recusat a presidir el CGPJ a qui s'hauria atorgat per aquest senador la responsabilitat de "guanyar" les votacions mitjançant l'anul·lació de la minoria "progressista" d'aquest òrgan de govern.

 

Controlar el poder judicial

 

L'escrit insistia que "el magistrat recusat és, doncs, protagonista d'aquest pacte per controlar el poder judicial, i a ell s'atribueixen característiques personals vinculades a una determinada orientació política que fan dubtar de la imparcialitat per participar en el procés que ens ocupa, característiques que no se les atribueix aquesta part sinó ni més ni menys que un senador encarregat de negociar i acordar la seva candidatura a la presidència del CGPJ per perseguir uns interessos polítics públicament coneguts, ja".

Jordi Cuixart, en la seva recusació, advertia que el jutjarà un tribunal d'excepció controlat per PP i PSOE. Turull, Rull i Sànchez al·legaven que "segons es desprèn d'aquest missatge i de les nombroses notícies publicades, pel que sembla l'Excm. magistrat Sr. Manuel Marchena hauria prestant inicialment la seva conformitat a aquest pacte, una disponibilitat que només hauria retirat per escrit en fer-se públic l'anterior missatge del Sr. senador".

Informa:ELNACIONAL.CAT (5-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658286