ÒMNIUM RECULL EL MATERIAL REQUISAT PER LA GUÀRDIA CIVIL I DENUNCIA QUE ELS ESCORCOLLS VOLIEN " CRIMINALITZAR L'ENTITAT "

Òmnium Cultural ha denunciat aquest dimecres que els escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu del passat 15 de març buscaven “estendre una ombra de dubte” i “criminalitzar l’entitat”. En un comunicat difós després que hagin recuperat el material requisat fruit de l’escorcoll, Òmnium ha afirmat que els investigadors han conclòs que l’entitat “no està implicada en cap trama de malversació” vinculada a l’1-O i que “no hi ha constància” de pagaments de la Generalitat a Òmnium per finançar el referèndum. Amb tot, han destacat que l’atestat policial manté que la implicació amb l’1-O de “cridar a la població a mobilitzar-se en actitud serena i alegre”. Entre la documentació recuperada requisada per la Guàrdia Civil hi ha la comptabilitat del 2016 al 2018, tres telèfons mòbils, 10 gigues de documentació i 320 d’imatges.

De fet, segons l’advocada Marina Roig el fet que l’atestat defineixi que es va cridar a mobilitzar-se en actitud “serena” i “alegre” desacredita l’acusació de rebel·lió del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. La nota de premsa enviada per Òmnium concreta que el jutjat d’instrucció número 13 ha retornat el material requisat durant l’escorcoll del passat 15 de març que va allargar-se durant 12 hores. L’entitat recorda que durant aquest temps es va retenir set treballadors i alguns membres de la direcció, que els agents van emportar-se un telèfon mòbil personal i “segrestar” el correu electrònic de quatre treballadors.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (5-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658531