ADRIANA ROCA (" ARRAN" ): "EN ALGUN MOMENT LES PROTESTES S'HAURAN DE DIRIGIR CONTRA EL GOVERN TORRA "

Adriana Roca és la nova portaveu d’Arran. Dimarts va anar a Madrid amb un altre grup d’activistes de l’organització juvenil de l’esquerra independentista per portar a terme la primera de les accions d’una campanya, Estripem la baralla, amb la qual pretenen denunciar que “el règim del 78 és el culpable de la repressió, però també de les retallades”. Pretenien encadenar-se a les portes del Tribunal Suprem, però van ser interceptats i vuit membres del grup van ser detinguts. Dimecres al matí han estat alliberats.

En aquesta entrevista amb ‘El Món’, Roca aclareix quina és la postura del grup davant del nou escenari polític i envia un missatge al Govern de Quim Torra: si l’actitud passa per retornar als pactes autonòmics i a l’Estatut les mobilitzacions independentistes se li giraran en contra. “S’ha venut la idea que la independència arribaria passant de llei en llei, sense cap moment de caos i de trencar l’ordre establert, quan és evident que no pot ser així”, adverteix Roca.

Joan Antoni Guerrero

Què és el que pretenia fer Arran dimarts Madrid i què va passar?

La idea era fer la primera acció emmarcada en l’inici de la campanya Estripem la baralla, tombem el règim. Pretén denunciar que el règim del 78 és el culpable de judicis polítics, de la repressió i també com tots els seus poders fàctics són els responsables de la repressió contra Catalunya, però també de les retallades. La campanya té una perspectiva més àmplia, no tan centrada en la qüestió independentista. L’acció consistia en desplegar una pancarta, encendre uns pots de fum i encadenar-se davant del Tribunal Suprem.

Era una operació llampec per aconseguir impacte mediàtic o pensàveu que durés?

Valoràvem que el temps de l’acció dependria de la reacció que hi hagués per part de les forces de seguretat de l’Estat.

La reacció heu dit que va ser important i desproporcionada. Per què?

Just en el moment en què vam desplegar una pancarta i vam encendre un pot de fum va aparèixer un policia que ens va intentar arrencar la pancarta. Quan van aparèixer les persones que es van encadenar van aparèixer policies per tot arreu i van anar directament a tirar-los al terra i a lligar-los les mans a l’esquena.

El tracte com va ser dins de la comissaria?

Un tracte normal dins d’una comissaria. Això no vol dir que sigui un bon tracte, però tampoc hi ha hagut cap cosa greu a denunciar.

 

Primera acció a Madrid

 

Era la primera acció d’Arran a Madrid o com a organització ja hi havíeu fet alguna cosa?

No, no s’havia fet. S’havia desplegat una vegada una pancarta en un pont. Però aquesta és una acció amb una mica més de complexitat. Perquè desplegar una pancarta no és tan complex.

En què consistirà la campanya que Estripem la baralla?

A banda del judici, la campanya té una perspectiva més àmplia. Quan diem que estripem la baralla és perquè entenem que aquest règim funciona com una partida de cartes, cada carta té el seu paper en el joc amb la diferència que en aquest joc no hi ha ningú que perdi. Pretén denunciar el règim com a culpable del que està passant, entenent que no és qüestió d’un partit, d’un tribunal o d’un jutge, sinó que és una qüestió sistèmica. Nosaltres farem el paper del jocker, que és qui trenca les normes. Respondrem i actuarem.

La de dimarts és la única acció que teniu previst fer a Madrid?

No hi ha cap acció prevista a Madrid. El que es vagi fent en aquesta campanya estarà basat en el context.

Fa un any ‘El Món’ entrevistava l’anterior portaveu d’Arran. L’anàlisi de la situació que feia és el mateix que fa l’organització actualment?

L’anàlisi que es pot fer del context actual és bastant diferent del que es podia fer després de l’1-O. Ara estem en un moment d’una certa desorientació, amb els judicis que s’acosten i sembla que no hi hagi una estratègia clara sobre com s’ha de respondre. Un sector de la població sent que se l’ha enganyat en relació a una República que s’havia d’implementar i no s’ha implementat mai. Ara el que tenim és un Govern autonòmic que no està a l’alçada del que s’esperava d’ell i no sembla disposat a desobeir perquè aposta per retornar a pactes autonomistes.

 

La credibilitat de Torra

 

El discurs que manté Torra ha perdut credibilitat per vosaltres?

El primer motiu per perdre la credibilitat és que qui es va presentar a unes eleccions amb la voluntat d’implementar la república, animant a la gent a mobilitzar-se permanentment, davant de la mobilització independentista i antifeixista respon amb repressió, cops de porra i detencions dels Mossos d’Esquadra.

Espereu un canvi en la gestió dels Mossos?

No sembla que s’hagi de produir.

Com observeu la irrupció de Vox i que augmenti la seva presència al carrer amb carpes a pobles? Quina postura adoptarà Arran?

Sempre hem dit que davant del feixisme l’opció d’ignorar i esperar que de forma màgica perdin no és una opció. Cal combatre’l als carrers i no fer veure que no passen. L’Estat es veu amenaçat i en un moment de crisi sistèmica li interessa de vegades també deixar que el feixisme actuï i tingui presència. Moltes vegades els mitjans de comunicació hi tenen a veure amb el fet de donar-li espai polític.

Tornant a l’anàlisi de la situació, fa un any Arran reconeixia que l’independentisme no tenia suficient forà per implementar la república. Aquesta opinió la manteniu?

Continuem amb aquest anàlisi, però també dir que en algun moment hi ha hagut la voluntat que no hi hagués la suficient força al carrer per implementar la república. S’ha venut la idea que la independència arribaria passant de llei en llei, sense cap moment de caos i de trencar l’ordre establert, quan és evident que no pot ser així. Per tant, la independència passa perquè hi hagi mobilitzacions al carrer més que per les forces polítiques.

 

No fan violència

 

Us sentiu responsables del relat de violència amb què alguns mitjans descriuen l’independentisme? I què us sembla la polèmica sobre les caputxes?

No. No ens en sentim responsables. Hi ha sectors que no comparteixen aquest discurs del pacifisme, per tant no ens representa a tots. Creiem que és important trencar amb el mantra del pacifisme perquè de vegades sembla que confonem la no violència amb la passivitat. Creiem que això és un error. Moltes accions que fem nosaltres no es poden considerar al final violentes, potser accions contundents de resistència. Pel que fa als discursos que criminalitzen les caputxes es desmenteixen fàcilment si veiem que gent que ha lluitat pel mateix s’ha hagut d’exiliar o està sense poder sortir del seu poble com són l’Adri i la Tamara. Els discursos que criminalitzen la protesta són els dels mateixos que legitimen la presó preventiva dels Jordis o que consideren rebel·lió una protesta normal que entra dins del marc de la desobediència civil.

Així doncs us descriviu més com a organització de resistència més que de violència...

No crec que llençar pintura a la casa d’un jutge sigui violència. Una cosa és això i l’altra és que nosaltres deslegitimem la violència com a forma de lluita, que tampoc és això. L’Estat té el monopoli de la violència, i és molt difícil revertir el poder sense usar la violència. Una cosa és que nosaltres diguem que coses que hem fet i que s’ha dit que són violentes i que potser no ho són i un altra cosa és que nosaltres deslegitimem una eina de lluita del poble per tal de respondre als atacs que rep. L’Estat usa la violència com vol.

 

La força del carrer

 

Arran defensa la mobilització al carrer i aturar-ho tot com a resposta al judici. Té suficient força l’esquerra independentista per fer-ho?

L’esquerra independentista per si sola té capacitat de mobilització, però quan planteja aquesta campanya ho fa amb la voluntat de sumar altres sectors. Segurament els CDR estan en una línia semblant, de donar una resposta contundent al carrer davant del judici. S’ha demostrat una vegada i un altra que hi ha força al carrer, fins i tot quan no hi ha ANC o Òmnium darrere.

En algun moment aquestes protestes es giraran contra el Govern de Torra?

Hem abandonat el discurs de “república ara” perquè entenem que el Govern no passa per aquí, no creiem que desobeeixi. Pot ser que en algun moment les mobilitzacions es dirigeixin contra el Govern català, dependrà de la seva actitud. Nosaltres ja hem dit que ni pactes ni renúncies i que això no passarà per un nou pacte autonòmic o un nou Estat. Cada cop es veu més clar que el Govern no està a l’alçada de les circumstàncies.

#Arran #Quim Torra

Informa:ELMON.CAT (10-1-2019)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08895107