LES PROMESES DE SEMPRE: SÁNCHEZ OFERIRÀ MÉS INVERSIÓ A CATALUNYA...D'ACORD AMB L'ESTATUT

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donarà el tret de sortida divendres a uns pressupostos que tindran vocació de complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que implica que l'Estat destini a Catalunya l'equivalent al seu PIB, que en base a les dades del 2017 -les últimes disponibles- se situa al voltant del 19,2%. A l'espera que es confirmi el percentatge exacte pressupostat, això suposaria que quasi una cinquena part de les inversions de l'Estat en infraestructures serien per a Catalunya. Aquest serà un dels al·licients -afegit als 2.000 milions d'euros anunciats- amb el qual el president del govern espanyol es plantarà a Barcelona dissabte per intentar atraure el suport dels partits independentistes als comptes, segons ha pogut saber NacióDigital.

"Tindrem un altre gran argument per aprovar els pressupostos", ha advertit aquest dimecres al matí el líder del PSC, Miquel Iceta, que ja ha avançat que "Catalunya, per primera vegada, serà tractada amb justícia pel que fa a inversió pública de l'Estat". Complir amb la disposició addicional tercera és opcional per al govern espanyol perquè la seva vigència arribava fins al 2013 -s'establien set anys des de l'aprovació de l'Estatut del 2006-. A més, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va tombar aquest caràcter obligatori i va limitar l'abast de l'article a un caràcter orientatiu. Mai, però, s'ha complert.

 

Els socialistes consideren que per primera vegada en molts anys s'oferirà un "tracte just" a Catalunya

 

Els socialistes consideren que per primera vegada en molts anys s'oferirà un "tracte just" a Catalunya. Durant els darrers dos anys de govern de Mariano Rajoy la inversió pressupostada -que no vol dir executada- per a Catalunya va ser del 13,3% del PIB, mentre que durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president sí que es va arribar a pressupostar inversió en infraestructures en base a la previsió estatutària, però sense arribar-se a executar -per això la Generalitat reclama encara ara aquestes partides no gastades-.

 

L'Estatut per intentar resoldre el conflicte

 

L'oferiment de Sánchez, que a partir de dilluns buscarà seure a negociar els comptes amb ERC i el PDECat, va en la línia de plantejar que la resolució al conflicte polític amb Catalunya vingui de la mà d'un nou Estatut. Tornar al text previ a la sentència del Constitucional, asseguren fonts socialistes, seria "un bon punt de partida". De fet, Iceta insisteix que per avançar en la resolució del conflicte cal teixir un acord intern entre les formacions catalanes que aplegui dues terceres parts del Parlament, que és la majoria necessària per fer una modificació estatutària.

Els partits independentistes, imprescindibles per aprovar els comptes, no consideren que l'oferta d'un nou Estatut sigui suficient. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a insistir aquest dimecres que perquè els independentistes facilitin la tramitació dels pressupostos cal que el president espanyol faci una proposta perquè Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació. El referèndum, però, segueix sent un mur infranquejable. Els socialistes emplacen a ERC i el PDECat a aprovar els pressupostos de l'Estat i guanyar "temps" per seguir negociant en la resolució del conflicte.

 

La dicotomia: o diàleg amb Sánchez o el "155 perpetu" de la dreta

 

De fet, Iceta ha situat l'independentisme en una dicotomia i l'ha instat a triar entre el diàleg que ofereix Sánchez i el "155 perpetu" que plantegen PP, Ciutadans i Vox. El PSOE, ha insistit, està decidit a "mantenir la mà estesa del diàleg" encara que hi hagi una "aliança de les tres dretes i veus del PSOE expressant dubtes" demanant que es vagi en sentit contrari.

Fins ara, dirigents republicans i del PDECat han demanat a Sánchez que s'avingui a plantejar una sortida política al conflicte i a revertir el "dèficit democràtic" que consideren que pateix l'Estat. Així ho va assegurar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, des de la presó de Lledoners en conversa amb NacióDigital, on demanava primer a Sánchez que presenti els comptes. El vot, subratllava, es decidirà en funció del "context". Fonts del PDECat verbalitzen el mateix argument. Per ara, tant ERC com el PDECat mantenen el vot contrari als comptes, tot i que el debat està obert a nivell intern sobre la tramitació dels pressupostos mentre es miren de reüll l'alternativa de dretes que dibuixen les enquestes. Especialment intens és el debat en el PDECat pel que fa, almenys, a permetre'n la tramitació, una decisió que s'haurà de resoldre a principis de febrer.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-1-2019)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894609