L'ENGANYIFA DE LES INVERSIONS ESTATALS A CATALUNYA: NOMÉS N'EXECUTA UN 56%

Pedro Sánchez engegarà aquest dissabte a Barcelona la llarga precampanya electoral del 2019 amb un anunci estatutari de pluja de milions per inversions en infraestructures. El líder del PSOE, que aquest divendres presenta els pressupostos de l'Estat sense tenir assegurat el suport per aprovar-los, busca l'aval dels independentistes d'ERC i el PDeCAT amb la promesa de complir les inversions fixades a la Disposició Addicional 3ª de l'Estatut, i mai acomplertes. De fet, l'Estat ni tan sols executa les obres que pressuposta a Catalunya. Entre el 2015 i el 20º17, només ha realitzat el 56,05%. Això és 1.220 milions d'euros menys dels previstos.

La DA 3 de l'Estatut estableix que, durant 7 anys, el govern espanyol haurà d'invertir en infraestructures a Catalunya l'equivalent al pes relatiu del PIB català envers l'estatal, que el 2017 va assolir el 19%. Però a l'hora de la veritat, Catalunya sempre queda molt per sota. Farà realitat Sánchez el que no ha acomplert el seu antecessor del PP, Mariano Rajoy, que el març del 2017 va prometre en un acte amb empresaris a Catalunya 4.200 milions d'inversions fins al 2020? Els antecedents obliguen a posar-ho, si més no, en dubte. Ni tan sols el fet que les inversions en obra pública de l'Estat es consignin als pressupostos és garantia que es materialitzin.

 

No s'executa el pressupostat

 

El ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques fa públic anualment el grau d'execució territorialitzat de les obres pressupostades, sobretot infraestructures de transport, a través de l'informe "Distribució Territorial de la inversió del sector públic estatal". Les xifres corresponents als últims exercicis [veure gràfic adjunt] són contundents: a Catalunya, l'Estat no només ha invertit poc en obra pública sinó que, a més, no ha executat, no ha fet realitat, el que ha pressupostat.

Els pressupostos del 2015, el 2016 i el 2017, van contemplar una inversió total en obres (sector públic empresarial i fundacional) de 2.778.206.000 euros, però només se'n van executar 1.557.299.058, és a dir un 56,05%. Més de 1.220 milions d'euros, doncs, es van quedar sobre el paper, que, com se sol dir, ho aguanta tot.

El 2015 es van pressupostar 895.683.000 euros, i se'n van executar 536.256.488,49, això és, un 59%. El 2016, el grau d'execució va tocar fons, amb només un 35,6% d'inversió: se'n van pressupostar 992.763.000 euros i se'n van materialitzar només 353.813.210,16.
Increment de l'execució el 2017

El 2017, quan encara estava calent la promesa de Rajoy als empresaris, el percentatge d'execució va millorar de forma més que notable, en assolir un 75%. Ara bé: es partia de l'ínfim 35,6% del pressupost anterior i la xifra total prevista per obres a Catalunya va baixar: de 992.763.000 euros a 889.760.000, dels quals, certament, se'n van materialitzar 667.229.359,34.

El 2015, el percentatge d'execució d'obres estatals a Catalunya, del 59,9%, es va quedar per sota de la mitjana estatal, d'un 62,4%; el 2016 va ser del 35,6% a Catalunya, també per sota de la mitjana espanyola, d'un 37,6%; el 2017, el percentatge d'execució a Catalunya sí que va superar la mitjana estatal: un 75,0% sobre un 61,5%.

 


Les dades del 2018

 

Quant a l'any 2018, no es disposa encara de les dades del total de les inversions executades. Però el ritme d'execució dels sis primers mesos de l'any, és a dir, fins al 30 de juny, s'ha tornat a situar en registres força baixos. A Catalunya, un 23,8%, i al conjunt de l'Estat, un 22,4%. El 2017, a Catalunya s'havia executat en la mateixa data el 29,1% del previst; i el 2016, un ínfim 13,2, mentre que el 2015 va ser d'un 18,6%. Per empreses, Adif-Alta Velocitat havia executat el 26,·% del pressupostat fins al juny i Renfe el 39,1%; el Consorci de la Zona Franca, amb un 9,9% o RTVE amb un 7,0% se situaven en la franja més baixa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-1-2019)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894905