HURRA! PER FI UN ULTIMÀTUM ESPANYOL: O RETIREM LA PETICIÓ D'UN REFERÈNDUM O ES TRENQUEN LES NEGOCIACIONS

"Un dia més amb Espanya, un dia menys de vida" Elemental, senyors!

 

Per Ramon Serra, editor

 

Possiblement alguns lectors s'hagin sorprès pel títol tan cridaner d'aquest comentari o bé no ho acaben de veure del tot clar. La realitat és que no tinc cap interès d'abonar-me al sensacionalisme i únicament expresso els meus sentiments que, ara mateix, són de joia per l'últimàtum que el Gobierno ha donat al Govern i, per tant, a l'independentisme : o caixa o faixa, o retirem la proposta de referèndum o s'acaben les negociacions.

Ja era hora, doncs,que s'arribi al punt i final de tanta comèdia, de tantes discussions inútils i de tones de paper gastades per recollir opinions sense suc ni bruc, d'ensalivades radiofòniques tenyides d'insults o de menyspreus sobrers.Cal tocar de peus a terra i que els polítics nostrats acceptin la realitat que alguns ja la tenim clar gairebé des que tenim ús de raó: Espanya mai dels mais no acceptarà negociar un referèndum. Ara ens ho torna a dir i m'agradaria que fos per última vegada, perquè tornar a ensopegar amb la mateixa pedra una i altra vegada demostra que els polítics d'aquí o son uns rucs com una sabata o que volen anar tirant del tros i viure de les cadires. Una altra interpretació de tot plegat no l'encerto a trobar ara mateix.

 

Si aquestes propostes sobre el referèndum s'han fet per guanyar temps o fins i tot per aprovar els pressupostos de l'Estat ho comprenc. Mentre siguem a Espanya s'ha de jugar el ball que ens toca i si l'independentisme creu que els pressupostos ens seran beneficiosos, endavant les atxes. Però si una i altra vegada s'ha insistit en el referèndum tot pensant que la repetició foradaria la roca espanyola cal dir que ha estat un fracàs i una estafa. Una estafa, sí, perquè cap català amb dos dits de seny es pot empassar una cosa semblant. Per tant, m'agradaria pensar que tot ha estat un tàctica i no pas una creença. Si és el darrer cas, ja ens podem calçar amb aquesta mena de polítics, els quals hauríem de dimitir immediatament abans que ens portin pel pedregar.

Uns fets que demostren un cop més, per exemple, el fracás de la cúpula d'ERC, que no de les bases, que no aposta per una ruptura unilateral i que postres vol eixemplar la base independentista. Amb quins recursos? Com voleu convèncer Ciudadanos i companyia si  és un problema identitari? Per si fos poc, Espanya ens ha dit per activa i passiva que encara que fossin el 100%  els independentistes no hi hauria referèndum. Què més cal fer,nois? És que us heu begut l'enteniment?

Dit això, cal dir la veritat a la gent: no podem marxar si no controlem el territori, els principals nuclis de poder com edificis governamentals, ports, aeroports, televisions, ràdio, etc. Aquesta és la qüestió i no perdre o fer perdre el temps pensant que Espanya s'avindrà a raons.

Per tant, estic content quer Espanya ens posi davant del mirall. Alguns poden pensar que amb els judicis pot arribar per el "momentum" per a la independència. Podria ser, però sóc molt escèptic. Sense controlar el territori segurament la independència no arribarà mai. A mi m'agradaria llegir algun pla sobre això. Fins ara no he vist res de res. I si això no canvia, la independència ens la pintarem a l'oli. Amb tot, les coses sempre poden canviar en un tres i no res. A veure si amb els judicis juguem bé les nostres cartes internacionals. Déu nos en guardi d'un ja està fet

Ningú no ha dit que sigui fàcil. Però per guanyar la partida amb Espanya primer hem d'encertar amb la tàctica. Hem caigut una altra vegada en el fora de joc. Però encara som dins del partit, malgrat els errors del tècnics, en aquest cas dels polítics. Els partits els acostumen a guanyar els jugadors, el poble,  si no ho impideix l'àrbitre. Però si marquem molts gols no hi ha àrbitre que ho pugui aturar.

(9-2-2019)

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09213711