ELS SET DEL SUPREM QUE JUTJARAN ELS PRESOS POLÍTICS CATALANS

"Els set del Suprem "
Quatre dels set magistrats del Suprem que jutjaran els presos polítics, inclòs el president del tribunal, ja van admetre la querella per rebel·lió del fiscal general
Tres d’ells eren al tribunal que ja va inhabilitar Francesc Homs. Quatre dels magistrats van inhabilitar onze anys Garzón

Els conservadors Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral; el veterà i considerat conservador moderat Andrés Martínez Arrieta; i els progressistes Luciano Varela, Andrés Palomo i Ana María Ferrer seran els set magistrats que jutjaran des de dimarts els presos polítics catalans pel referèndum de l’1-O des de la sala penal del Suprem. Quatre d’ells ja van admetre a tràmit la querella per rebel·lió de l’ex-fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i tres d’ells, sempre amb Marchena al capdavant com a president de sala, van condemnar l’exconseller Francesc Homs a 1 any i 1 mes d’inhabilitació per la consulta catalana del 9-N.

 

Marchena

 

Nascut el 1959 a Las Palmas de Gran Canaria, Manuel Marchena Gómez va arribar de fiscal a Madrid avalat pel fiscal general de l’Estat del PSOE Eligio Hernández, canari com ell, però la seva carrera ascendent va continuar amb el fiscal del PP Jesús Cardenal, quan va ascendir el 2003 a fiscal en cap de la secretaria tècnica. Un any després va ser nomenat fiscal del Suprem, i en excedència de la fiscalia, va ser designat com el magistrat més jove de l’alt tribunal i assignat a la sala penal. El 2014 va ser nomenat president de la sala amb els vots de la majoria conservadora.

Marchena va instruir la causa contra l’exjutge Garzón pels patrocinis d’uns cursos que aquest va impartir a Nova York, en una decisió polèmica perquè reobria el cas acceptant una nova querella quan la presentada un any abans ja s’havia arxivat. Per aquella decisió, l’exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, el va acusar d’haver actuat amb “absoluta mala fe” perquè la causa estava prescrita. Finalment, Marchena també va arxivar-la. El president del tribunal de l’1-O també va integrar, amb Martínez Arrieta, Berdugo i Varela, el tribunal que va condemnar Garzón a onze anys d’inhabilitació –pena que suposava la fi de la seva carrera judicial– per les escoltes als advocats de la trama Gürtel.

El mateix Garzón va denunciar en un llibre les relacions estretes de Marchena amb Luis Rodríguez Ramos, un dels advocats dels acusats de la Gürtel. Quinze dies abans que s’iniciés la causa contra Garzón, Marchena havia participat al costat de Rodríguez Ramos en unes jornades sobre la regulació de les escoltes telefòniques organitzades per l’exministre del PP José María Michavila. Marchena va ser un dels ponents de la doctrina Atutxa, que permet tirar endavant l’acusació popular encara que no n’hi hagi de la fiscalia ni d’un particular. Aquesta nova doctrina va permetre jutjar el president del Parlament basc perquè no havia dissolt Sozialista Abertzaleak com li havia ordenat el Suprem –Atutxa va ser inhabilitat arran de la querella de l’ultradretà Manos Limpias, una sentència que tretze anys després la justícia europea ha invalidat. Marchena també va ser a la sala especial que va il·legalitzar Acció Nacionalista Basca (ANB) i el Partit Comunista de les Terres Basques en considerar-los successors de Batasuna.

També sota la presidència de Marchena, el Suprem va condemnar a tres anys de presó vuit dels inculpats per la protesta del 2011 al Parlament en què alguns diputats no van poder accedir a la cambra, a la qual l’expresident Artur Mas va arribar amb helicòpter. Anul·lant l’absolució adoptada per l’Audiencia Nacional, el Suprem va considerar la protesta un delicte contra les institucions de l’Estat en considerar-los “esdeveniments violents”. Una protesta que l’Audiència havia considerat una “legítima expressió d’acció ciutadana”.

 

Varela

 

Luciano Varela Castro va néixer el 1948 a Pontevedra, on durant 23 anys va ser magistrat de l’Audiència Provincial. Promotor de l’ús del gallec en la justícia i un dels fundadors de Jutges per la Democràcia (JpD), el progressista Varela va elaborar l’esborrany de la llei del tribunal del jurat popular i va arribar al Suprem el 2007.

Dos anys després instruïa el polèmic procés contra Garzón pels crims del franquisme arran de les querelles dels ultradretans Manos Limpias i Falange. Varela va considerar que Garzón havia actuat “amb la finalitat d’eludir la decisió del legislador” pel que fa a les exhumacions de víctimes, ja que els crims del franquisme havien estat amnistiats per les Corts. Varela va concloure que Garzón podria haver prevaricat. El Tribunal Suprem va acabar absolent Garzón per aquesta causa l’any 2012, però l’aleshores portaveu de JpD, Victoria Rosell, havia advertit que l’acció de Varela suposava “criminalitzar el debat jurídic”.

 

Martínez Arrieta

 

Precisament, el jutge Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955) va formar part del tribunal que va condemnar Garzón per les escoltes de Gürtel, però, en canvi, va ser el ponent de la sentència que l’absolia per investigar els crims del franquisme. El més veterà a la sala penal, va fundar l’associació Francisco de Vitoria, considerada moderada perquè es va escindir de la conservadora i majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM) quan aquesta va prohibir els corrents d’opinió interns. És un dels magistrats que han d’autoritzar les activitats dels serveis d’espionatge (CNI) que afecten drets fonamentals. Va ser el ponent de la sentència que manté la inhabilitació del líder abertzale Arnaldo Otegi fins al 2021.

D’altra banda, com a jutge de l’Audiència Provincial de Madrid, havia estat el ponent del procés que va condemnar a un comissari i dos inspectors de policia per la mort a comissaria del delinqüent Santiago Corella, El Nani.

 

Berdugo

 

Juan Ramón Berdugo (1959), de Valladolid, pertany a la conservadora APM i va ser nomenat magistrat del Suprem el 2004 en una terna en què va quedar primer a la comissió de classificació del CGPJ pel vot de tres vocals conservadors entre cinc. Junt amb Marchena, Martínez Arrieta i Varela, Berdugo va admetre a tràmit la querella per rebel·lió, una acusació que obria la porta a la presó preventiva. Pel fet d’haver admès la querella per rebel·lió, els advocats de Junqueras, Romeva, Turull, Rull i Sànchez van intentar recusar-los, sense èxit.

 

Del Moral

 

Antonio del Moral (1959), també considerat conservador i membre de l’Opus Dei, va ser des del 1983 fiscal per oposició exercint a la Fiscalia General de l’Estat i al Suprem. Va ser l’instructor que va aconseguir l’arxivament de la causa contra l’exalcaldessa de Jerez de la Frontera i diputada del PP, María José García-Pelayo, imputada en una peça separada de la trama Gürtel.

 

Palomo i Ferrer

 

Andrés Palomo i Ana María Ferrer han estat els últims a arribar a la sala segona, i ho van fer junts el 2014. Nascut el 1954 a Salamanca, Palomo va ser el ponent de la sentència que va exculpar l’etarra Itziar Alberdi de l’enviament d’un paquet bomba al Ministeri de Justícia i va demanar al Congrés el suplicatori per jutjar Homs. Ana María Ferrer (1959), de la progressista JpD, és la primera dona que forma part de la sala penal i ja va ser la primera a presidir l’Audiència de Madrid. El 1994, amb trenta anys i embarassada, va instruir en un jutjat la causa contra Luis Roldán, el director general de la Guàrdia Civil condemnat per diversos delictes.

 

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-2-2019)

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09213779