GRÀCIES, SENYOR DEL BOSQUE, PERÒ LA INDEPENDÈNCIA SERIA MOLT BENEFICIOSA PER AL FUTBOL CATALÀ

Per Ramon Serra, editor

Tinc un gran respecte per a Del Bosque, fill de republicans represaliats. Ell va ser un dels primers espanyols, un espanyol de Salamanca, que es va declarar partidari del dret a decidir dels catalans, un fet més que notable en el món del futbol format majoritàriament per gent amb poca consciència política, sobretot crítica. Dit això, el desastre per al futbol espanyol, si més no el dels grans equips, és que no s'hagi pogut crear una Lliga europea com passa al bàsquet. A partir d'aquí totes les solucions són possibles. Una Cataluna independent no vol pas dir que el Barça deixés de jugar la Lliga espanyola-- o potser la Liga ibèrica?- entre altres raons perquè el gran rival el Reial Madrid i els milions d'euros que mouen les televisions privades els interessa el Barça en les seves competicions.

Segurament un dels fantasmes de la por que esgrimiran els espanyols és que el Barça haurà de jugar la Lliga catalana. Com que són tan bésties possiblement pugui ser així en la primera temporada postindependència. En qualsevol cas recordem que pitjor ho va passar el club després de la guerra amb molts jugadors a l'exili, amb una junta titella designada pels franquistes que gairebé va abocar el club a la desaparició.

Sortosament els mals temps ja van passar. Això vol dir que cal tenir sempre una perspectiva de futur a llarg termini, tot i que el present i el futur immediat no s'hagi de presentar com una solució de mel i mató.

Sigui com sigui i passi el que passi sempre he dit que em considero un català barcelonista i no pas un barcelonista català. Segurament aquest segon sector pot tenir algun dubte sobre la viabilitat del Barça en una Catalunya independent. En qualsevol cas només parlem de futbol, perquè en la majoria dels altres esports la independència en seria una gran benedicció en obrir-se de bat a batles portes de la competicions internacionals a un gran nombre d'esportistes i ,per tant, les possibilitats d'accedir a la internacionalitat en tots els esports serien més grans que no pas ara barrades per la porta espanyola. Per fortuna, l'esport català no comença ni sobretot acaba amb el Barça de futbol...

(13-3-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776447