SENYORS DE LA CUP, UNA MICA DE PACIÈNCIA QUE ÍTACA JA ÉS A TOCAR

Per Ramon Serra, editor

Per fortuna Espanya mai no ens deixa sols.Són tan grans les seves bestieses que és gairebé impossible que Catalunya no arribi a la independència. Ara bé, la unitat independentista és pot trencar des de dins. A mi em sorprèn que la CUP encara no ho hagi aconseguit amb les seves exigències desaforades i sobretot per les presses. El referèndum és previst per la setembre per tal de tenir-ho tot a punt, especialment la Hisenda i només caldria avançar-lo en un cas excepcional. S'ha dit i repetit que s' ha de desobeir en el moment oportú i quan tot estigui preparat, sobretot la Hisenda.Sense tenir un mínim de diners controlats quan arribi la independència estem abocats al fracàs si la ruptura ha de ser immediata, peti qui peti o d'avançar el referèndum a la babalà.

Amb això no estic carregant-me la CUP com sembla que alguns pensen. La CUP fa una bona tasca municipal en molts indrets i segurament en una Catalunya independent serà necessària per combatre les irregularitats que probablement hi haurà, perquè els catalans no som ni millors ni pitjors que els altres pobles i sempre hi haurà prostitució i corrupció. La diferència entre els països d'una democràcia consolidada i els altres és que la corrupció és castigada. Per tant, la CUP hi té molt a dir.

Ara bé, resulta gairebé còmic que el futur del país depengui d'un fil i que un grup assembleari hagi de decidir el nostre futur .M'horroritza, ho sento. Per favor, ara que Espanya ens dóna com sempre un bon cop de mà seguint les petxades d'Aznar, no ho esbotzeu tot de dins estant.Ítaca ja és a la vista i el vaixell no ha de tenir cap fuita d'aigua

(26-3-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259476