ATUREM LA DEGRADACIÓ SOCIAL DEL CATALÀ !

Per Ramon Serra, editor

La degradació social del català ha arribat fins al punt que fins i tot a Vic un dependent es veu amb cor de no atendre en català. És cert que l'actitut de l'empresa Mc Donald's ha estat exemplar si fem cas de les informacions. Tots sabem què passa en la Catalunya espanyola i per molt que ens venguin estadístiques ensucrades sobre l'estat de la llengua el fet és que l'ús social cada cop està pitjor. Apel·lar a l'heroïsme de la gent no sembla pas el camí adequat.

Per tant, la primera obligació correspon a les empreses que han de tenir personal competent per atendre en català. Però, qui les hi obliga? Les lleis catalanes en aquest sentit són de pa sucat amb oli. Per això, la primera campanya social per la llengua hauria de passar per tenir la llista de tots els establiments comercials, sobretot les gran superfícies, i veure on hi ha, per exemple,caixeres, que no saben ni un borral de català. Una campanya ferma,però discreta podria donar els seus fruits. S'han fet campanyes més agosarades. Ara l'aplicació CatalApp de la Plataforma per la LLengua pot fornir-nos una informació molt valuosa. I serà bo que se'n facin públics els resultats. Si a ningú no li fa fàstic que se sàpiga la valoració, per exemple, dels restaurants per part dels clients tampoc no cal fer escarafalls per fer públic l'ús del català que s'hi fa i també a la resta d'establiments comercials.

Certament a vegades intentar que se'ns respecti els nostres drets lingüístiscs al món comercial és d'allò més diícil.Però ara amb aquesta aplicació ho tenim fàcil i sense gaires problemes.Aprofitem-ho!

Cal posar fil a l'agulla abans que no sigui massa tard.N o podem esperar que arribi la independència.Certament ara no es pot fer tot el que voldríem, però cal intentar conservar uns mínim per la llengua. Demà potser serà massa tard.

(30-3-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776442