ATUREM LA DEGRADACIÓ SOCIAL DEL CATALÀ !

Per Ramon Serra, editor

La degradació social del català ha arribat fins al punt que fins i tot a Vic un dependent es veu amb cor de no atendre en català. És cert que l'actitut de l'empresa Mc Donald's ha estat exemplar si fem cas de les informacions. Tots sabem què passa en la Catalunya espanyola i per molt que ens venguin estadístiques ensucrades sobre l'estat de la llengua el fet és que l'ús social cada cop està pitjor. Apel·lar a l'heroïsme de la gent no sembla pas el camí adequat.

Per tant, la primera obligació correspon a les empreses que han de tenir personal competent per atendre en català. Però, qui les hi obliga? Les lleis catalanes en aquest sentit són de pa sucat amb oli. Per això, la primera campanya social per la llengua hauria de passar per tenir la llista de tots els establiments comercials, sobretot les gran superfícies, i veure on hi ha, per exemple,caixeres, que no saben ni un borral de català. Una campanya ferma,però discreta podria donar els seus fruits. S'han fet campanyes més agosarades. Ara l'aplicació CatalApp de la Plataforma per la LLengua pot fornir-nos una informació molt valuosa. I serà bo que se'n facin públics els resultats. Si a ningú no li fa fàstic que se sàpiga la valoració, per exemple, dels restaurants per part dels clients tampoc no cal fer escarafalls per fer públic l'ús del català que s'hi fa i també a la resta d'establiments comercials.

Certament a vegades intentar que se'ns respecti els nostres drets lingüístiscs al món comercial és d'allò més diícil.Però ara amb aquesta aplicació ho tenim fàcil i sense gaires problemes.Aprofitem-ho!

Cal posar fil a l'agulla abans que no sigui massa tard.N o podem esperar que arribi la independència.Certament ara no es pot fer tot el que voldríem, però cal intentar conservar uns mínim per la llengua. Demà potser serà massa tard.

(30-3-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971461