EL COMITÈ D'EMPRESA DE TV3, UN COP MÉS AMB UN CIRI TRENCAT

Per Ramon Serra, editor

Són tantes vegades les que el comitè d'empresa de TV3 ens surt amb un ciri trencat que quan pot tenir raó ja ha perdut tota credibilitat. Una minoria molt activa de gent col·laboracionista espanyola acostuma a imposar les seves tesis, si hem de fer cas d'algunes declaracions aparegudes no fa pas molt al marge d'aquesta última. Per tant, ara que vulgui un director " independent del Govern " no és més que un brindis al sol. Les televisions públiques no són ens assamblearis, sinó que els governs i/o els parlaments decideixen qui va al davant. O potser Televisió Espanyola està dirigida per un "independent"? No fotem!

Seria molt lloable que la televisió només es dirigís per criteris prfessionals, tot i que caldria veure què vol dir criteris professionals perquè ningú és un angelet sense sexe, és a dir, sense opinió política. En tot cas per enfilar aquest camí Catalunya hauria de ser un Estat independent. Aleshores amb el poder a les mans caldria anar cal al model de la BBC britànica,que és el menys dolent. Mentrestant, cal treballar amb les eines que hi ha i els informatius han de ser la reina de TV3. Fins ara així ho demostren els índex d'audiència. I si la gent està farta d'alguna cosa, no és pas d'empatx independentista sinó que l'espanyolisme hi apareix amb massa freqüència i se li dóna un pes que no té al carrer. Ja m'agradaria que TVE donés a l'independentisme la meitat del tractament que TV3 fa aquí del col·laboracionisme.

Caldrà estar atents a més comunicats del comitè d'empresa de TV3 perquè cal esbrinar què hi ha sota el pretext "de professionalitat independent". Jo diria que tot és massa depenent...

(7-4-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259498