EL COMITÈ D'EMPRESA DE TV3, UN COP MÉS AMB UN CIRI TRENCAT

Per Ramon Serra, editor

Són tantes vegades les que el comitè d'empresa de TV3 ens surt amb un ciri trencat que quan pot tenir raó ja ha perdut tota credibilitat. Una minoria molt activa de gent col·laboracionista espanyola acostuma a imposar les seves tesis, si hem de fer cas d'algunes declaracions aparegudes no fa pas molt al marge d'aquesta última. Per tant, ara que vulgui un director " independent del Govern " no és més que un brindis al sol. Les televisions públiques no són ens assamblearis, sinó que els governs i/o els parlaments decideixen qui va al davant. O potser Televisió Espanyola està dirigida per un "independent"? No fotem!

Seria molt lloable que la televisió només es dirigís per criteris prfessionals, tot i que caldria veure què vol dir criteris professionals perquè ningú és un angelet sense sexe, és a dir, sense opinió política. En tot cas per enfilar aquest camí Catalunya hauria de ser un Estat independent. Aleshores amb el poder a les mans caldria anar cal al model de la BBC britànica,que és el menys dolent. Mentrestant, cal treballar amb les eines que hi ha i els informatius han de ser la reina de TV3. Fins ara així ho demostren els índex d'audiència. I si la gent està farta d'alguna cosa, no és pas d'empatx independentista sinó que l'espanyolisme hi apareix amb massa freqüència i se li dóna un pes que no té al carrer. Ja m'agradaria que TVE donés a l'independentisme la meitat del tractament que TV3 fa aquí del col·laboracionisme.

Caldrà estar atents a més comunicats del comitè d'empresa de TV3 perquè cal esbrinar què hi ha sota el pretext "de professionalitat independent". Jo diria que tot és massa depenent...

(7-4-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776418