TORNA iCAT A LA FM: QUAN TINDREM UNA EMISSORA DE RÀDIO D'ESPORTS ?

Per Ramon Serra, editor

Celebro la tornada d'iCAT a la FM a partir del setembre, l'emissora cultural de Catalunya Ràdio que va desaparèixer del dial el 2012 i de llavors ençà només ha emès per internet . Ara tornarà a ocupar el lloc a les ones que mai no havia hagut de deixar. Tot plegat per uns 800.000 euros anuals de pressupost . Ja se sap que quan es tracta de residualitzar el català qualsevol quantitat justifica la retallada.

Fins ara a FM en el lloc d'abans de Catalunya Cultura ,ara dita iCAT, només hem pogut sentir un xiulet poderós que ha estat com un guardià per preservar les freqüències d'aquesta emissora perquè el dial està ple d'emissores clandestines, sense que les nostres estimades autoritats del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) sembla que no se'n surtin tot i les pomposes mostres de multes que diuen que s' imposaran a les ràdios pirates que empudeguen les ones. En fi..

Un cop tornada la primitiva Catalunya Cultura, convertida després en iCAt, potser seria l'hora d'una reestructuració profunda de les emissores que pilota Catalunya Ràdio. Aquesta emissora és el pal de paller i d'informació més generalista, mentre que Catalunya Informació fa honor al seu nom i Catalunya Música també als continguts que li escauen.

En la meva idea penso que fa falta un canal dedicat a l'esport i al lleure. És cert que hi ha molt bons programes esportius a Catalunya Ràdio i també les transmissions del Barça i a vegades de l' Espanyol. Dic a vegades perquè quan coincideixen els partits del Barça i de l' Espanyol, els partits de l'equip de Cornellà es passen per internet. És bastant absurd que cada dos per tres els seguidors de l' Espanyol s'hagin de traslladar de la FM a internet si volen seguir el seu equip.

Aquest problema, entre altres, podria solucionar-se si la freqüencia d'iCAT es dediqués a l'esport i a l'oci en sentit ampli, circumstància que podria encabir-hi molta cultura. I en darrer terme, si cal, l 'emissora Catalunya Música podria també informar més de cultura. D'aquesta manera es cobriria amb personalitat pròpia al dial un fet tan destacat com l'esport i al mateix temps evitaríem situacions tan grotesques com la produída fa uns mesos quan Catalunya Ràdio va transmetre en directe el partit Espanyol-Alcorcón de Copa. En aquest cas va substituir a la informació normal de Catalunya Ràdio que va passar a Catalunya Informació. De veritat que un partit d'aquesta importància ha de prevaler sobre la informació general? Són molts els exemples que demostren la necessitat d'una emissora esportiva. Tots sabem que l'esport mou milions de persones i el català necessita arribar a aquest públic.No hem deixar que la llengua sigui només per a minories i si pot ser amb molta cultura.

Ja sé que ningú no em farà cas. Però com diu Tardà, "perdoneu-me, però algú ho havia de dir..."

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971445