TORNA iCAT A LA FM: QUAN TINDREM UNA EMISSORA DE RÀDIO D'ESPORTS ?

Per Ramon Serra, editor

Celebro la tornada d'iCAT a la FM a partir del setembre, l'emissora cultural de Catalunya Ràdio que va desaparèixer del dial el 2012 i de llavors ençà només ha emès per internet . Ara tornarà a ocupar el lloc a les ones que mai no havia hagut de deixar. Tot plegat per uns 800.000 euros anuals de pressupost . Ja se sap que quan es tracta de residualitzar el català qualsevol quantitat justifica la retallada.

Fins ara a FM en el lloc d'abans de Catalunya Cultura ,ara dita iCAT, només hem pogut sentir un xiulet poderós que ha estat com un guardià per preservar les freqüències d'aquesta emissora perquè el dial està ple d'emissores clandestines, sense que les nostres estimades autoritats del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) sembla que no se'n surtin tot i les pomposes mostres de multes que diuen que s' imposaran a les ràdios pirates que empudeguen les ones. En fi..

Un cop tornada la primitiva Catalunya Cultura, convertida després en iCAt, potser seria l'hora d'una reestructuració profunda de les emissores que pilota Catalunya Ràdio. Aquesta emissora és el pal de paller i d'informació més generalista, mentre que Catalunya Informació fa honor al seu nom i Catalunya Música també als continguts que li escauen.

En la meva idea penso que fa falta un canal dedicat a l'esport i al lleure. És cert que hi ha molt bons programes esportius a Catalunya Ràdio i també les transmissions del Barça i a vegades de l' Espanyol. Dic a vegades perquè quan coincideixen els partits del Barça i de l' Espanyol, els partits de l'equip de Cornellà es passen per internet. És bastant absurd que cada dos per tres els seguidors de l' Espanyol s'hagin de traslladar de la FM a internet si volen seguir el seu equip.

Aquest problema, entre altres, podria solucionar-se si la freqüencia d'iCAT es dediqués a l'esport i a l'oci en sentit ampli, circumstància que podria encabir-hi molta cultura. I en darrer terme, si cal, l 'emissora Catalunya Música podria també informar més de cultura. D'aquesta manera es cobriria amb personalitat pròpia al dial un fet tan destacat com l'esport i al mateix temps evitaríem situacions tan grotesques com la produída fa uns mesos quan Catalunya Ràdio va transmetre en directe el partit Espanyol-Alcorcón de Copa. En aquest cas va substituir a la informació normal de Catalunya Ràdio que va passar a Catalunya Informació. De veritat que un partit d'aquesta importància ha de prevaler sobre la informació general? Són molts els exemples que demostren la necessitat d'una emissora esportiva. Tots sabem que l'esport mou milions de persones i el català necessita arribar a aquest públic.No hem deixar que la llengua sigui només per a minories i si pot ser amb molta cultura.

Ja sé que ningú no em farà cas. Però com diu Tardà, "perdoneu-me, però algú ho havia de dir..."

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776438