TORNA iCAT A LA FM: QUAN TINDREM UNA EMISSORA DE RÀDIO D'ESPORTS ?

Per Ramon Serra, editor

Celebro la tornada d'iCAT a la FM a partir del setembre, l'emissora cultural de Catalunya Ràdio que va desaparèixer del dial el 2012 i de llavors ençà només ha emès per internet . Ara tornarà a ocupar el lloc a les ones que mai no havia hagut de deixar. Tot plegat per uns 800.000 euros anuals de pressupost . Ja se sap que quan es tracta de residualitzar el català qualsevol quantitat justifica la retallada.

Fins ara a FM en el lloc d'abans de Catalunya Cultura ,ara dita iCAT, només hem pogut sentir un xiulet poderós que ha estat com un guardià per preservar les freqüències d'aquesta emissora perquè el dial està ple d'emissores clandestines, sense que les nostres estimades autoritats del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) sembla que no se'n surtin tot i les pomposes mostres de multes que diuen que s' imposaran a les ràdios pirates que empudeguen les ones. En fi..

Un cop tornada la primitiva Catalunya Cultura, convertida després en iCAt, potser seria l'hora d'una reestructuració profunda de les emissores que pilota Catalunya Ràdio. Aquesta emissora és el pal de paller i d'informació més generalista, mentre que Catalunya Informació fa honor al seu nom i Catalunya Música també als continguts que li escauen.

En la meva idea penso que fa falta un canal dedicat a l'esport i al lleure. És cert que hi ha molt bons programes esportius a Catalunya Ràdio i també les transmissions del Barça i a vegades de l' Espanyol. Dic a vegades perquè quan coincideixen els partits del Barça i de l' Espanyol, els partits de l'equip de Cornellà es passen per internet. És bastant absurd que cada dos per tres els seguidors de l' Espanyol s'hagin de traslladar de la FM a internet si volen seguir el seu equip.

Aquest problema, entre altres, podria solucionar-se si la freqüencia d'iCAT es dediqués a l'esport i a l'oci en sentit ampli, circumstància que podria encabir-hi molta cultura. I en darrer terme, si cal, l 'emissora Catalunya Música podria també informar més de cultura. D'aquesta manera es cobriria amb personalitat pròpia al dial un fet tan destacat com l'esport i al mateix temps evitaríem situacions tan grotesques com la produída fa uns mesos quan Catalunya Ràdio va transmetre en directe el partit Espanyol-Alcorcón de Copa. En aquest cas va substituir a la informació normal de Catalunya Ràdio que va passar a Catalunya Informació. De veritat que un partit d'aquesta importància ha de prevaler sobre la informació general? Són molts els exemples que demostren la necessitat d'una emissora esportiva. Tots sabem que l'esport mou milions de persones i el català necessita arribar a aquest públic.No hem deixar que la llengua sigui només per a minories i si pot ser amb molta cultura.

Ja sé que ningú no em farà cas. Però com diu Tardà, "perdoneu-me, però algú ho havia de dir..."

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566200