SENYORA COLAU, A LES DARRERES ELECCIONS EL " SÍ" VA GUANYAR PER 55% A 45 %

Per Ramon Serra, editor

Colau s'ha tret un cop més la careta espanyolista que duu a a sobre. I aquesta vegada ho ha fet a una televisió internacional de gran prestigi. Més o menys ha dit el que ja sabíem, però ara ho ha amanit amb una declaració més clara quan afirma que el triomf del sí en un referèndum no significaria pas la proclamació de la independèrncia. Ah,no! Llavors perquè s'ha de fer el referèndum si en el cas d'una victòria del sí no serviria per a res? Curiosa interpretació de Colau sobre la democràcia.

Els espanyols no ens deixen fer la consulta perquè tenen por de perdre. Així de clar i de senzill. Però l'actitut de la Colau ja surt de mare i es carrega de cap a peus el principi de la democràcia. Anem bé per anar a Sants!

D'altra banda es recolza en una lectura falsa dels resultats de les darreres eleccions a Catalunya. Un error gravíssim que també cometen las major part dels polítics i analistes.Tot va començar minuts després de saber-se'n els resultats quan Antonio Baños va afirmar que no es podia proclamar unilateralment la independència perquè s'havia guanyat en escons i no pas en vots.Mentida podrida. ( Per cert, s'havia dit que es proclamaria la independència segons els escons i no pas segons els vots perquè no havia estat possible un referèndum )

Aquest "mantra" ha estat repetit una i altra vegada fins al punt que gairebé tothom s'ho ha cregut. Si bé és cert que els independentistes pràcticament no arribaren al 48% per cent dels vots no és menys cert que els unionistes no van arribar ni al quaranta per cent. Per tant, caldria insistir en el fet que ni un 40% dels votants no vol quedar-se a Espanya i no pas que un 48% en números rodons vol la independència.

Però és mes, si aquesta votació hagués estat un referèndum només s'hi valen els vots del " sí " i del "no".La resta són nuls. Per tant, els vots d'Unió, Podemos i d'altres partits minoritaris són nuls perquè no se sap si eren a favor o en contra de la independència. Per què aquesta mania d'adjudicar-los als partidaris del "no"?

Per tant, el resultat final en númneros rodons va ser: 55% a favor del "sí" o només un 45% a favor del " no". O sigui que l'independentisme va guanyar de totes totes, excepte per als polítcis i analistes acomplexats com la Colau. A on anirem amb gent com aquesta?

(16-4-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971390