SENYORA COLAU, A LES DARRERES ELECCIONS EL " SÍ" VA GUANYAR PER 55% A 45 %

Per Ramon Serra, editor

Colau s'ha tret un cop més la careta espanyolista que duu a a sobre. I aquesta vegada ho ha fet a una televisió internacional de gran prestigi. Més o menys ha dit el que ja sabíem, però ara ho ha amanit amb una declaració més clara quan afirma que el triomf del sí en un referèndum no significaria pas la proclamació de la independèrncia. Ah,no! Llavors perquè s'ha de fer el referèndum si en el cas d'una victòria del sí no serviria per a res? Curiosa interpretació de Colau sobre la democràcia.

Els espanyols no ens deixen fer la consulta perquè tenen por de perdre. Així de clar i de senzill. Però l'actitut de la Colau ja surt de mare i es carrega de cap a peus el principi de la democràcia. Anem bé per anar a Sants!

D'altra banda es recolza en una lectura falsa dels resultats de les darreres eleccions a Catalunya. Un error gravíssim que també cometen las major part dels polítics i analistes.Tot va començar minuts després de saber-se'n els resultats quan Antonio Baños va afirmar que no es podia proclamar unilateralment la independència perquè s'havia guanyat en escons i no pas en vots.Mentida podrida. ( Per cert, s'havia dit que es proclamaria la independència segons els escons i no pas segons els vots perquè no havia estat possible un referèndum )

Aquest "mantra" ha estat repetit una i altra vegada fins al punt que gairebé tothom s'ho ha cregut. Si bé és cert que els independentistes pràcticament no arribaren al 48% per cent dels vots no és menys cert que els unionistes no van arribar ni al quaranta per cent. Per tant, caldria insistir en el fet que ni un 40% dels votants no vol quedar-se a Espanya i no pas que un 48% en números rodons vol la independència.

Però és mes, si aquesta votació hagués estat un referèndum només s'hi valen els vots del " sí " i del "no".La resta són nuls. Per tant, els vots d'Unió, Podemos i d'altres partits minoritaris són nuls perquè no se sap si eren a favor o en contra de la independència. Per què aquesta mania d'adjudicar-los als partidaris del "no"?

Per tant, el resultat final en númneros rodons va ser: 55% a favor del "sí" o només un 45% a favor del " no". O sigui que l'independentisme va guanyar de totes totes, excepte per als polítcis i analistes acomplexats com la Colau. A on anirem amb gent com aquesta?

(16-4-2017)

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566018