SENYORS POLÍTICS, NO SIGUEU IMPRUDENTS: ELS ESPANYOLISTES FAN ESCUDELLA DE TOT

Per Ramon Serra, editor

Colau s'ha tret un cop més la careta espanyolista que duu a a sobre. I aquesta vegada ho ha fet a una televisió internacional de gran prestigi. Més o menys ha dit el que ja sabíem, però ara ho ha amanit amb una declaració més clara quan afirma que el triomf del sí en un referèndum no significaria pas la proclamació de la independèrncia. Ah,no! Llavors perquè s'ha de fer el referèndum si en el cas d'una victòria del sí no serviria per a res? Curiosa interpretació de Colau sobre la democràcia.

Els espanyols no ens deixen fer la consulta perquè tenen por de perdre. Així de clar i de senzill. Però l'actitut de la Colau ja surt de mare i es carrega de cap a peus el principi de la democràcia. Anem bé per anar a Sants!

D'altra banda es recolza en una lectura falsa dels resultats de les darreres eleccions a Catalunya. Un error gravíssim que també cometen las major part dels polítics i analistes.Tot va començar minuts després de saber-se'n els resultats quan Antonio Baños va afirmar que no es podia proclamar unilateralment la independència perquè s'havia guanyat en escons i no pas en vots.Mentida podrida. ( Per cert, s'havia dit que es proclamaria la independència segons els escons i no pas segons els vots perquè no havia estat possible un referèndum )

Aquest "mantra" ha estat repetit una i altra vegada fins al punt que gairebé tothom s'ho ha cregut. Si bé és cert que els independentistes pràcticament no arribaren al 48% per cent dels vots no és menys cert que els unionistes no van arribar ni al quaranta per cent. Per tant, caldria insistir en el fet que ni un 40% dels votants no vol quedar-se a Espanya i no pas que un 48% en números rodons vol la independència.

Però és mes, si aquesta votació hagués estat un referèndum només s'hi valen els vots del " sí " i del "no".La resta són nuls. Per tant, els vots d'Unió, Podemos i d'altres partits minoritaris són nuls perquè no se sap si eren a favor o en contra de la independència. Per què aquesta mania d'adjudicar-los als partidaris del "no"?

Per tant, el resultat final en númneros rodons va ser: 55% a favor del "sí" o només un 45% a favor del " no". O sigui que l'independentisme va guanyar de totes totes, excepte per als polítcis i analistes acomplexats com la Colau. A on anirem amb gent com aquesta?

(16-4-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776431