SENYORS POLÍTICS, NO SIGUEU IMPRUDENTS: ELS ESPANYOLISTES FAN ESCUDELLA DE TOT

Per Ramon Serra, editor

Colau s'ha tret un cop més la careta espanyolista que duu a a sobre. I aquesta vegada ho ha fet a una televisió internacional de gran prestigi. Més o menys ha dit el que ja sabíem, però ara ho ha amanit amb una declaració més clara quan afirma que el triomf del sí en un referèndum no significaria pas la proclamació de la independèrncia. Ah,no! Llavors perquè s'ha de fer el referèndum si en el cas d'una victòria del sí no serviria per a res? Curiosa interpretació de Colau sobre la democràcia.

Els espanyols no ens deixen fer la consulta perquè tenen por de perdre. Així de clar i de senzill. Però l'actitut de la Colau ja surt de mare i es carrega de cap a peus el principi de la democràcia. Anem bé per anar a Sants!

D'altra banda es recolza en una lectura falsa dels resultats de les darreres eleccions a Catalunya. Un error gravíssim que també cometen las major part dels polítics i analistes.Tot va començar minuts després de saber-se'n els resultats quan Antonio Baños va afirmar que no es podia proclamar unilateralment la independència perquè s'havia guanyat en escons i no pas en vots.Mentida podrida. ( Per cert, s'havia dit que es proclamaria la independència segons els escons i no pas segons els vots perquè no havia estat possible un referèndum )

Aquest "mantra" ha estat repetit una i altra vegada fins al punt que gairebé tothom s'ho ha cregut. Si bé és cert que els independentistes pràcticament no arribaren al 48% per cent dels vots no és menys cert que els unionistes no van arribar ni al quaranta per cent. Per tant, caldria insistir en el fet que ni un 40% dels votants no vol quedar-se a Espanya i no pas que un 48% en números rodons vol la independència.

Però és mes, si aquesta votació hagués estat un referèndum només s'hi valen els vots del " sí " i del "no".La resta són nuls. Per tant, els vots d'Unió, Podemos i d'altres partits minoritaris són nuls perquè no se sap si eren a favor o en contra de la independència. Per què aquesta mania d'adjudicar-los als partidaris del "no"?

Per tant, el resultat final en númneros rodons va ser: 55% a favor del "sí" o només un 45% a favor del " no". O sigui que l'independentisme va guanyar de totes totes, excepte per als polítcis i analistes acomplexats com la Colau. A on anirem amb gent com aquesta?

(16-4-2017)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374214