LA POLÍTICA LINGÜÏSTICA: L'ESCAGARRINAMENT DELS POLÍTICS

Per Ramon Serra, editor

Celebro que la CUP a través Mireia Boya es preocupi per la normalització lingüística o més concretament perquè es compleixin les lleis aprovades pel Parlament. No cauré de morros a terra per lloar aquesta bona iniciativa. De fet, la CUP fa i estic segur que farà moltes coses positives. Altra cosa és que jo demostri la meva contrarietat i sobretot perplexitat davant com duu el procès .En fi...

El cas que avui ens ocupa demostra la política d'aparador que els darrers governs de Convergència i el tripartit van fer sobre la llengua. Van intentar fer un " corpus" legislatiu per demostrar que feien alguna cosa i que en tot cas la situació del català "depèn de tu" en un exercici d'hipocresia ide covardia.

Moltes d'aquestes lleis han estat un brindis al sol perquè perquè no es poden dur a la pràctica en el context espanyol o bé perquè són uns escagarrinats, perquè aproven unes lleis que ni ells mateixos fan complir. En efecte,s'han perdut tones de minuts per aprovar lleis que per naps o per cols són inefectives.

Recordo que sobre el cinema se n'ha parlat pel cap baix durant dues legislatures. Els últims mesos del tripartit va ser el tempa estrella especialment per part d' ERC.Tot plegat per res o per poca cosa. Ara mateix voler que, en línies generals, la meitat del cinema que es projecta a Catalunya sigui en català és una utopia. Ho prova el fet que Ferran Mascarell en arribar a Cultura s'ho va carregar intentant ensucrar la situació amb projectes i promeses que tampoc no han reixit .La situació és que ni un5% de les pel·lícules que es fan a Catalunya són en català. A part de l'oposició del món empresarial les Majors dels Estats Units no volen saber res de llengües regionals. O som un Estat o ens en anem a can pistraus.

Pel que fa a l'etiquetage en català al consum tres quarts del mateix. Aquí no hi ha l'obstacle dels Estats Units, però sí de la legislació espanyola,segons la qual els productes han d'estar etiquetats " al menys en castellà" i no pas "al menys en català" perquè el castellà és l'única llengua oficial de tot l'Estat. El TC estudiarà aviat tots els recursos i segur que els tombarà. Aleshores hi haurà el victisme de sempre: l'Estat va contra el català. És cert, però l'essència és voler interpretar a la nostra manera les lleis espanyoles i fer'hi encabir ni que sigui amb calçador el català. Vana esperança, perquè a Espanya només hi ha una llengua com cal. O és que algú encara es creu allò del " bilingüisme" ?

Alguns hem fet denúncies sobre violacions lingüístiques com a consumidors. Tot inútil, perquè la Generalitat ha considerat que no eren procedents perquè ell amateixa no fa complir les lleis. Aleshores, quina mena de normaliotat podem tenir si la Generalitat no fa complir ni les seves lleis?

Tot sembla fet de cara a la galeria, per treure's les puces dels damunt. La realitat demostra com n'ha estat i n'és,ai, de danyina aquesta política. Mentre Catalunya pertanyi a Espanya val més anar pam a pam i aprovar aquelles lleis que sabem que es podram complir. En el cas d'ara els diferents governs de la Generalitat han demostratr que no tenen allò que s'ha de tenir i al mateix temps ens estan dient inconscientment o conscientment que no cal obeir les lleis lingüístiques. A llavors, de què ens queixem?

(14-4-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259504