LA POLÍTICA LINGÜÏSTICA: L'ESCAGARRINAMENT DELS POLÍTICS

Per Ramon Serra, editor

Celebro que la CUP a través Mireia Boya es preocupi per la normalització lingüística o més concretament perquè es compleixin les lleis aprovades pel Parlament. No cauré de morros a terra per lloar aquesta bona iniciativa. De fet, la CUP fa i estic segur que farà moltes coses positives. Altra cosa és que jo demostri la meva contrarietat i sobretot perplexitat davant com duu el procès .En fi...

El cas que avui ens ocupa demostra la política d'aparador que els darrers governs de Convergència i el tripartit van fer sobre la llengua. Van intentar fer un " corpus" legislatiu per demostrar que feien alguna cosa i que en tot cas la situació del català "depèn de tu" en un exercici d'hipocresia ide covardia.

Moltes d'aquestes lleis han estat un brindis al sol perquè perquè no es poden dur a la pràctica en el context espanyol o bé perquè són uns escagarrinats, perquè aproven unes lleis que ni ells mateixos fan complir. En efecte,s'han perdut tones de minuts per aprovar lleis que per naps o per cols són inefectives.

Recordo que sobre el cinema se n'ha parlat pel cap baix durant dues legislatures. Els últims mesos del tripartit va ser el tempa estrella especialment per part d' ERC.Tot plegat per res o per poca cosa. Ara mateix voler que, en línies generals, la meitat del cinema que es projecta a Catalunya sigui en català és una utopia. Ho prova el fet que Ferran Mascarell en arribar a Cultura s'ho va carregar intentant ensucrar la situació amb projectes i promeses que tampoc no han reixit .La situació és que ni un5% de les pel·lícules que es fan a Catalunya són en català. A part de l'oposició del món empresarial les Majors dels Estats Units no volen saber res de llengües regionals. O som un Estat o ens en anem a can pistraus.

Pel que fa a l'etiquetage en català al consum tres quarts del mateix. Aquí no hi ha l'obstacle dels Estats Units, però sí de la legislació espanyola,segons la qual els productes han d'estar etiquetats " al menys en castellà" i no pas "al menys en català" perquè el castellà és l'única llengua oficial de tot l'Estat. El TC estudiarà aviat tots els recursos i segur que els tombarà. Aleshores hi haurà el victisme de sempre: l'Estat va contra el català. És cert, però l'essència és voler interpretar a la nostra manera les lleis espanyoles i fer'hi encabir ni que sigui amb calçador el català. Vana esperança, perquè a Espanya només hi ha una llengua com cal. O és que algú encara es creu allò del " bilingüisme" ?

Alguns hem fet denúncies sobre violacions lingüístiques com a consumidors. Tot inútil, perquè la Generalitat ha considerat que no eren procedents perquè ell amateixa no fa complir les lleis. Aleshores, quina mena de normaliotat podem tenir si la Generalitat no fa complir ni les seves lleis?

Tot sembla fet de cara a la galeria, per treure's les puces dels damunt. La realitat demostra com n'ha estat i n'és,ai, de danyina aquesta política. Mentre Catalunya pertanyi a Espanya val més anar pam a pam i aprovar aquelles lleis que sabem que es podram complir. En el cas d'ara els diferents governs de la Generalitat han demostratr que no tenen allò que s'ha de tenir i al mateix temps ens estan dient inconscientment o conscientment que no cal obeir les lleis lingüístiques. A llavors, de què ens queixem?

(14-4-2017)

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06866103