EL MÍTING DE LA " GUSANA " DÍAZ

"Gusana" Díaz
Enric Padrosa

A propòsit del recent míting de la "Gusana" Diaz es demostra una vegada més, com tenen de ben après que un discurs contra Catalunya dona vots.

Ja pots ben dir-ho, té una pinta de beneita que no l’aguanta ni ella mateixa però el problema no solament és de la “gusana” sinó de la gent que l’escolta i es creu el que diu i així aniran alimentant la seva catalanofòbia. Algú hauria d’explicar com la gran invasió de refugiats andalusos arribats a Catalunya durant la dècada dels cinquanta, fins a finals dels noranta.

Arribaven a les estacions de França i del Nord carregats amb les seves poques pertinences maletes de cartró o semblant, algunes vegades lligades amb cordes o cordills i també portadors de farcells amb les seves exigües pertinences i amb una fam de segles.

Aquells refugiats no tenien on instal·lar-se i així va néixer el barraquisme: a la Mina, a MontjuÏc, a “Sant Adrian de los “Besos” a Santa Coloma de “Gramané” etc. De mica en mica es van anar col·locant i treballant com a mà d’obra barata, excepte els funcionaris què, aquests sí, van trobar habitatge i feina ràpidament. De fet Catalunya era un dels pocs llocs de l’estat on podien trobar feina pagada i aconseguir una vida digna

Un altre tema fou la influència lingüística de la seva parla, que no entenien el que se’ls deia, vaja. Aleshores va començar allò de “hábleme en castellano que no le entiendo”, o la variant, hábleme en español” tela marinera la imposició a casa nostre. En fi, res que tu no coneguis perfectament La gent no marxa de la seva feina si no és per estricta necessitat.

Si sabés com enviar-li un mail jo mateix li escriuria, malgrat que hauria de fer-ho en la “lengua del imperio” però tampoc no serviria de res Perquè quan no es vol entendre

resulta impossible comunicar-se. Caldria que s’assabentés, altrament continuarà la indefensió lingüística i la demagògia desenfrenada.

Altrament, la llengua catalana continua estan en perill de mort. Només en un 8’4% es fan judicis en català. Actualment no arriben tants emigrants espanyols però sí que n’arriben d’Amèrica Llatina i molts. Naturalment tampoc saben la nostra llengua ganes i com els altres estan convençuts que són a una de les províncies espanyoles i tampoc tenen gaire preocupació per esbrinar la realitat.

Exemple, fa uns dies em va caldre canviar l’acompanyant de la seguretat social i la substituta nascuda a Equador. Va explicar-me que portava tretze anys de residència a Barcelona. Li vaig preguntar si amb tant de temps no havia volgut aprendre la llengua pròpia d’aquest país i em va contestar que tothom li parlava en castellà. Veritat, oi? i que ningú podia obligar-la a “hablar en catalán; toma ya”

Constatem que fa 325 anys que patim aquesta agressió lingüística i de com ha pujat l’’us de la forana, també com ha anat disminuint la pròpia Si no aconseguim aviat la independència hauran de passar molts anys abans no es pugui aturar la regressió.

(20-4-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259491