EL MÍTING DE LA " GUSANA " DÍAZ

"Gusana" Díaz
Enric Padrosa

A propòsit del recent míting de la "Gusana" Diaz es demostra una vegada més, com tenen de ben après que un discurs contra Catalunya dona vots.

Ja pots ben dir-ho, té una pinta de beneita que no l’aguanta ni ella mateixa però el problema no solament és de la “gusana” sinó de la gent que l’escolta i es creu el que diu i així aniran alimentant la seva catalanofòbia. Algú hauria d’explicar com la gran invasió de refugiats andalusos arribats a Catalunya durant la dècada dels cinquanta, fins a finals dels noranta.

Arribaven a les estacions de França i del Nord carregats amb les seves poques pertinences maletes de cartró o semblant, algunes vegades lligades amb cordes o cordills i també portadors de farcells amb les seves exigües pertinences i amb una fam de segles.

Aquells refugiats no tenien on instal·lar-se i així va néixer el barraquisme: a la Mina, a MontjuÏc, a “Sant Adrian de los “Besos” a Santa Coloma de “Gramané” etc. De mica en mica es van anar col·locant i treballant com a mà d’obra barata, excepte els funcionaris què, aquests sí, van trobar habitatge i feina ràpidament. De fet Catalunya era un dels pocs llocs de l’estat on podien trobar feina pagada i aconseguir una vida digna

Un altre tema fou la influència lingüística de la seva parla, que no entenien el que se’ls deia, vaja. Aleshores va començar allò de “hábleme en castellano que no le entiendo”, o la variant, hábleme en español” tela marinera la imposició a casa nostre. En fi, res que tu no coneguis perfectament La gent no marxa de la seva feina si no és per estricta necessitat.

Si sabés com enviar-li un mail jo mateix li escriuria, malgrat que hauria de fer-ho en la “lengua del imperio” però tampoc no serviria de res Perquè quan no es vol entendre

resulta impossible comunicar-se. Caldria que s’assabentés, altrament continuarà la indefensió lingüística i la demagògia desenfrenada.

Altrament, la llengua catalana continua estan en perill de mort. Només en un 8’4% es fan judicis en català. Actualment no arriben tants emigrants espanyols però sí que n’arriben d’Amèrica Llatina i molts. Naturalment tampoc saben la nostra llengua ganes i com els altres estan convençuts que són a una de les províncies espanyoles i tampoc tenen gaire preocupació per esbrinar la realitat.

Exemple, fa uns dies em va caldre canviar l’acompanyant de la seguretat social i la substituta nascuda a Equador. Va explicar-me que portava tretze anys de residència a Barcelona. Li vaig preguntar si amb tant de temps no havia volgut aprendre la llengua pròpia d’aquest país i em va contestar que tothom li parlava en castellà. Veritat, oi? i que ningú podia obligar-la a “hablar en catalán; toma ya”

Constatem que fa 325 anys que patim aquesta agressió lingüística i de com ha pujat l’’us de la forana, també com ha anat disminuint la pròpia Si no aconseguim aviat la independència hauran de passar molts anys abans no es pugui aturar la regressió.

(20-4-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776441