COLAU NO SOLUCIONA ELS PETITS GRANS PORBLEMES DE LA CIUTAT I EN ALGUNS CASOS ELS AGREUJA

" Colau no soluciona els petits grans problemes de la ciutat i en alguns casos els agreuja"

Enric Padrosa

1.- Propaganda i qüestions sense resoldre El dia 24/02 l’Ajuntament de Barcelona va exposar els resultats de la seva gestió en una lectura pels mitjans d’informació sense esmentar cap de les moltes mancances que pateix Barcelona, però en lloc de ser una exposició veraç va resultar ser una pura i simple propaganda fula. Vegem-ho:

2.- Voreres amb rajoles ensorrades i/o aixecades No deuen considerar que valgui la pena solucionar un tema que pot ser causa d’accidents, fonamentalment a la gent gran

3.- Autobusos plens degut a la “lluminosa idea” de distanciar les parades i eliminar unitats aconseguint que les parades estiguin plenes i sovint que els passatgers viatgin drets.

4.- Ocupar llocs carismàtics de Barcelona com ara situar davant del Born l’estàtua eqüestre de Franco on la gent afinava la punteria llençant tomàquets, ous i pintura. També uns carros carregats de fustes situats en el Fossar de les Moreres. Van ser retirats per la ciutadania. No és la primera vegada que la Sra. Colau fa gestos d’aquesta magnitud mostrant així el seu caràcter espanyolista malgrat digui a bombo i platerets que anirà a la manifestació de l’Onze de Setembre. No és tracta de solidaritat amb els independentistes sinó una manera de ser vista portant la pancarta.

5.- El pregó de la Mercè es va encarregar a una persona problemàtica per la seva ideologia gens propera ni a Barcelona ni a Catalunya En aquesta ocasió, malgrat les protestes no va voler canviar el pregoner. Són ganes d’equivocar-se? Semblen disbarats molt reiteratius. Oi?

6.- Amb l’anterior consistori el Turó Parc estava net i cuidat; Parcs i Jardins se n’ocupava amb nota alta però en l’actualitat està totalment descuidat i brut

7.- Durant el temps previ a ser alcaldessa la Sra. Colau semblava molt preocupada pels desnonaments. Hom parlava del seu gran interès per portar solucions a aquest injust i sensible problema, però ha quedat sense solucions i resta igual.

8.- El tema dels manters, que tan mala imatge dóna a Barcelona amb les seves paradetes damunt les voreres, sense importar fer la competència als establiments comercials, que sí paguen els seus impostos. Igualment ha quedat penjat.

9.- Entossudida, malgrat les crítiques de l’oposició i del carrer insisteix en fer passar el tramvia pel mig de l’Avinguda de la Diagonal. Recordem que es tracta d’una avinguda inaugurada fa poc, encara sense amortitzar, amb el cost de les obres i de la quantitat d’accidents que van provocar morts al iniciar els trams Llobregat i Besos

10.- carrers estrets plens de contenidors alguns fins a deu unitats, plens a vesar amb la conseqüent mala olor per manca de neteja. Quan els restaurants llancen la brossa amb els seus grans sacs plens de matèria orgànica són arrossegats per la vorera on sovint es rebenten deixant un reguerol de suc greixós que embruta, Nomes falta això perquè sense aquestes deixalles també són bruts, plens de burilles davant botigues i restaurants. Ja se sap que hi ha molta gent incívica,, però això no justifica que l’Ajuntament no procuri arranjar el tema per aconseguir la necessària salubritat.

11.- El “botellon” amb els conseqüents crits i soroll fins altes hores de la nit quan els usuaris es traslladen del bar al carrer, sobretot a l’Estiu, també amb els conseqüents vòmits a les voreres o a terra dels bancs públics de qualsevol carrer, per exemple la Diagonal.

12.- El transport de superfície és, en general, una anarquia colossal que posa en evidència que l’Ajuntament no sap, no pot o no vol solucionar-ho. En la mesura que la circulació rodada ha crescut, tampoc s’ha aplicat les imprescindibles normes correctives tals com actualitzar la vella reglamentació de circulació de superfície per una de nova.

13.- L’alcaldessa havia dit que “mai” es coalitzaria amb un partit polític perquè en tenia prou en ser alcaldessa de Barcelona però ara, ves per on, s’ha col·ligat amb els Comuns. Sembla que no té gaire memòria. però se li veu el llautó Algú havia cregut que per anar a la Diada ja era catalanista? doncs d’independentista encara menys.

14.- Les diverses vagues, sobretot en transport són el pa de cada dia.

(24-4-2017)

 

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971376