COLAU NO SOLUCIONA ELS PETITS GRANS PORBLEMES DE LA CIUTAT I EN ALGUNS CASOS ELS AGREUJA

" Colau no soluciona els petits grans problemes de la ciutat i en alguns casos els agreuja"

Enric Padrosa

1.- Propaganda i qüestions sense resoldre El dia 24/02 l’Ajuntament de Barcelona va exposar els resultats de la seva gestió en una lectura pels mitjans d’informació sense esmentar cap de les moltes mancances que pateix Barcelona, però en lloc de ser una exposició veraç va resultar ser una pura i simple propaganda fula. Vegem-ho:

2.- Voreres amb rajoles ensorrades i/o aixecades No deuen considerar que valgui la pena solucionar un tema que pot ser causa d’accidents, fonamentalment a la gent gran

3.- Autobusos plens degut a la “lluminosa idea” de distanciar les parades i eliminar unitats aconseguint que les parades estiguin plenes i sovint que els passatgers viatgin drets.

4.- Ocupar llocs carismàtics de Barcelona com ara situar davant del Born l’estàtua eqüestre de Franco on la gent afinava la punteria llençant tomàquets, ous i pintura. També uns carros carregats de fustes situats en el Fossar de les Moreres. Van ser retirats per la ciutadania. No és la primera vegada que la Sra. Colau fa gestos d’aquesta magnitud mostrant així el seu caràcter espanyolista malgrat digui a bombo i platerets que anirà a la manifestació de l’Onze de Setembre. No és tracta de solidaritat amb els independentistes sinó una manera de ser vista portant la pancarta.

5.- El pregó de la Mercè es va encarregar a una persona problemàtica per la seva ideologia gens propera ni a Barcelona ni a Catalunya En aquesta ocasió, malgrat les protestes no va voler canviar el pregoner. Són ganes d’equivocar-se? Semblen disbarats molt reiteratius. Oi?

6.- Amb l’anterior consistori el Turó Parc estava net i cuidat; Parcs i Jardins se n’ocupava amb nota alta però en l’actualitat està totalment descuidat i brut

7.- Durant el temps previ a ser alcaldessa la Sra. Colau semblava molt preocupada pels desnonaments. Hom parlava del seu gran interès per portar solucions a aquest injust i sensible problema, però ha quedat sense solucions i resta igual.

8.- El tema dels manters, que tan mala imatge dóna a Barcelona amb les seves paradetes damunt les voreres, sense importar fer la competència als establiments comercials, que sí paguen els seus impostos. Igualment ha quedat penjat.

9.- Entossudida, malgrat les crítiques de l’oposició i del carrer insisteix en fer passar el tramvia pel mig de l’Avinguda de la Diagonal. Recordem que es tracta d’una avinguda inaugurada fa poc, encara sense amortitzar, amb el cost de les obres i de la quantitat d’accidents que van provocar morts al iniciar els trams Llobregat i Besos

10.- carrers estrets plens de contenidors alguns fins a deu unitats, plens a vesar amb la conseqüent mala olor per manca de neteja. Quan els restaurants llancen la brossa amb els seus grans sacs plens de matèria orgànica són arrossegats per la vorera on sovint es rebenten deixant un reguerol de suc greixós que embruta, Nomes falta això perquè sense aquestes deixalles també són bruts, plens de burilles davant botigues i restaurants. Ja se sap que hi ha molta gent incívica,, però això no justifica que l’Ajuntament no procuri arranjar el tema per aconseguir la necessària salubritat.

11.- El “botellon” amb els conseqüents crits i soroll fins altes hores de la nit quan els usuaris es traslladen del bar al carrer, sobretot a l’Estiu, també amb els conseqüents vòmits a les voreres o a terra dels bancs públics de qualsevol carrer, per exemple la Diagonal.

12.- El transport de superfície és, en general, una anarquia colossal que posa en evidència que l’Ajuntament no sap, no pot o no vol solucionar-ho. En la mesura que la circulació rodada ha crescut, tampoc s’ha aplicat les imprescindibles normes correctives tals com actualitzar la vella reglamentació de circulació de superfície per una de nova.

13.- L’alcaldessa havia dit que “mai” es coalitzaria amb un partit polític perquè en tenia prou en ser alcaldessa de Barcelona però ara, ves per on, s’ha col·ligat amb els Comuns. Sembla que no té gaire memòria. però se li veu el llautó Algú havia cregut que per anar a la Diada ja era catalanista? doncs d’independentista encara menys.

14.- Les diverses vagues, sobretot en transport són el pa de cada dia.

(24-4-2017)

 

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259503