COLAU NO SOLUCIONA ELS PETITS GRANS PORBLEMES DE LA CIUTAT I EN ALGUNS CASOS ELS AGREUJA

" Colau no soluciona els petits grans problemes de la ciutat i en alguns casos els agreuja"

Enric Padrosa

1.- Propaganda i qüestions sense resoldre El dia 24/02 l’Ajuntament de Barcelona va exposar els resultats de la seva gestió en una lectura pels mitjans d’informació sense esmentar cap de les moltes mancances que pateix Barcelona, però en lloc de ser una exposició veraç va resultar ser una pura i simple propaganda fula. Vegem-ho:

2.- Voreres amb rajoles ensorrades i/o aixecades No deuen considerar que valgui la pena solucionar un tema que pot ser causa d’accidents, fonamentalment a la gent gran

3.- Autobusos plens degut a la “lluminosa idea” de distanciar les parades i eliminar unitats aconseguint que les parades estiguin plenes i sovint que els passatgers viatgin drets.

4.- Ocupar llocs carismàtics de Barcelona com ara situar davant del Born l’estàtua eqüestre de Franco on la gent afinava la punteria llençant tomàquets, ous i pintura. També uns carros carregats de fustes situats en el Fossar de les Moreres. Van ser retirats per la ciutadania. No és la primera vegada que la Sra. Colau fa gestos d’aquesta magnitud mostrant així el seu caràcter espanyolista malgrat digui a bombo i platerets que anirà a la manifestació de l’Onze de Setembre. No és tracta de solidaritat amb els independentistes sinó una manera de ser vista portant la pancarta.

5.- El pregó de la Mercè es va encarregar a una persona problemàtica per la seva ideologia gens propera ni a Barcelona ni a Catalunya En aquesta ocasió, malgrat les protestes no va voler canviar el pregoner. Són ganes d’equivocar-se? Semblen disbarats molt reiteratius. Oi?

6.- Amb l’anterior consistori el Turó Parc estava net i cuidat; Parcs i Jardins se n’ocupava amb nota alta però en l’actualitat està totalment descuidat i brut

7.- Durant el temps previ a ser alcaldessa la Sra. Colau semblava molt preocupada pels desnonaments. Hom parlava del seu gran interès per portar solucions a aquest injust i sensible problema, però ha quedat sense solucions i resta igual.

8.- El tema dels manters, que tan mala imatge dóna a Barcelona amb les seves paradetes damunt les voreres, sense importar fer la competència als establiments comercials, que sí paguen els seus impostos. Igualment ha quedat penjat.

9.- Entossudida, malgrat les crítiques de l’oposició i del carrer insisteix en fer passar el tramvia pel mig de l’Avinguda de la Diagonal. Recordem que es tracta d’una avinguda inaugurada fa poc, encara sense amortitzar, amb el cost de les obres i de la quantitat d’accidents que van provocar morts al iniciar els trams Llobregat i Besos

10.- carrers estrets plens de contenidors alguns fins a deu unitats, plens a vesar amb la conseqüent mala olor per manca de neteja. Quan els restaurants llancen la brossa amb els seus grans sacs plens de matèria orgànica són arrossegats per la vorera on sovint es rebenten deixant un reguerol de suc greixós que embruta, Nomes falta això perquè sense aquestes deixalles també són bruts, plens de burilles davant botigues i restaurants. Ja se sap que hi ha molta gent incívica,, però això no justifica que l’Ajuntament no procuri arranjar el tema per aconseguir la necessària salubritat.

11.- El “botellon” amb els conseqüents crits i soroll fins altes hores de la nit quan els usuaris es traslladen del bar al carrer, sobretot a l’Estiu, també amb els conseqüents vòmits a les voreres o a terra dels bancs públics de qualsevol carrer, per exemple la Diagonal.

12.- El transport de superfície és, en general, una anarquia colossal que posa en evidència que l’Ajuntament no sap, no pot o no vol solucionar-ho. En la mesura que la circulació rodada ha crescut, tampoc s’ha aplicat les imprescindibles normes correctives tals com actualitzar la vella reglamentació de circulació de superfície per una de nova.

13.- L’alcaldessa havia dit que “mai” es coalitzaria amb un partit polític perquè en tenia prou en ser alcaldessa de Barcelona però ara, ves per on, s’ha col·ligat amb els Comuns. Sembla que no té gaire memòria. però se li veu el llautó Algú havia cregut que per anar a la Diada ja era catalanista? doncs d’independentista encara menys.

14.- Les diverses vagues, sobretot en transport són el pa de cada dia.

(24-4-2017)

 

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776400