EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT TAMBÉ PATEIX DE DIABETIS

Ramon Serra

Pel que es veu sí que el català és una nosa ara mateix a la Universitat. Fa uns anys hi hagué força polèmica entre els defensors del català i els contraris quan un professor començava una classe en català i un grup o un sol alumne la volia en castellà. Curiosament no recordo que mai un cop començada una classe en castellà hi hagués algú que protestés per tal que es fes en català. Els catalanoparlants teníem tot el dret del món a rebre les classes en la nostra llengua, però també cal tenir present que els alumnes estrangers lingüísticament parlant moltes vegades no sabien de què anava la cosa.

Finalment, després d'un llarg estira i arronsa que va durar anys es va arribar a l'acord que tots els alumnes sabrien en quina llengua es farien les classes abans de començar el curs. Així no hi hauria cap dubte. Ara bé, que tot i això ara torni a rebrotar la polèmica vol dir d'entrada que alguns professors són uns calçasses. No d'altra manera cal qualificar la seva actitut de canviar de llengua sobre la marxa quan tot, en principi, hauria de ser clar abans d'entrar a l'aula. I també les universitats es fan l'orni per no espantar el galliner i atreure alumnes de més enllà dels Països Catalans.

Mala peça al teler. Vicent Partal ens posa l'exemple de Finlàndia i de Grècia a l'hora de defensar la seva llengua. Justament aquest exemple ens demostra que si no ets independent no pots fer gran cosa. I fins i tot en aquest cas hi ha problemes, certament menys que en el cas de ser un país dependent com és el nostre.

Ja se sap que a la taula d'en Bernat qui no té Estat no hi és convidat. Però, mentrestant, alguna cosa s'hauria de fer si més no per mantenir els mínims de drets que s'havien assolit amb molt d'esforç pel català a la Universitat. Jo ja fa cinquanta anys que n'estic fora i, per tant, no sé quina tàctica s'hauria de fer. Amb tot, la meva impotència no pot tapar que la meva preocupació és total perquè el català recula cada dia més també a la Universitat, diguin el que diguin les estadístiques, i per postres la política lingüística de la Generalitat i la dels uns i la dels altres és ensucrar al máxim la situació. Però, compte, perquè el sucre fomenta la diabetis i tothom sap que és una malaltia traïdora que pot ocasionar la mort.

(25-4-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259501