EL CATALÀ A LA SECUNDÀRIA O LA CANÇÓ ENFADOSA

Per Ramon Serra, editor

No sóc un expert en educació, però a vegades amb el sentit comú es poden desxifrar moltes coses.La situació del català a secundària no és bona i cada cop serà pitjor, especialment si els alumnes no han de passar un examen oral que pel cap baix els obligaria a parlar en català ni que fos en els exàmens. D'altra banda,l a gent catalanoparlant cada cop és més minoritària, el castellà és omnipresent a tot arreu i el català no és gaire necessari per viure a Catalunya. En aquestes circumstàncies culpar el professorat seria injust, entre altres coses perquè ningú ha de ser un patriota o un màrtir.

D' ença de la transició s'ha vol volgut fer de l'escola un "sancta sanctorum" o sigui el pal de paller de la normalització lingüística. Però una cosa és que l'escola sigui molt important o l'altra és que se li vulgui encolomar tot o gairebé tot. Si en la vida diària el català és totalment innecessari per a milers i milers de persones seria molt utòpic pretendre que l'escola ho arreglarà tot.

Per tant, res no fa pensar que la situació millori en els pròxims temps. Amb la independència podrien posar-se les noves bases sempre que la catalanització sigui un fet en tots els altres aspectes de la vida. Ara mateix a l'escola, sobretot la secundària, se li exigeix molt, massa. Els resultats són preocupants. Algú hauria d'intentar fer alguna cosa ni que sigui per pal·liar la situació. Ensucrant les estadístiques no fem més que enverinar la situació. Sempre s'ha dit que el sucre és un assassí silenciós.

(3-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776402