LA CONFERÈNCIA DE MADRID: LLET DESNATADA AMB MASSA SUCRE

Per Ramon Serra, editor

Com que no sóc gens sospitós d'espanyolista/colonialista/ unionista m'atreveixo a discrepar una mica de les veus que lloen tant la conferència d'ahir a Madrid de Puigdemont, Junqueras i Romeva. Naturalment, em refereixo a una part de la premsa d'aquí, perquè parlar de la premsa de Madrid és parlar d'un altre món, un món ranci que fa olor de podrit. La vaig seguir sencera per Catalunya Informació. Un bon servei, sí,senyor.

La conferència dels " tres tenors catalans" a Madrid va coincidir amb la publicació al diari de la "pijoteria espanyola" El País, cada cop més dretà i sobretot espanyolista, d'un esborrany sobre la futura Constitució catalana. Quina casualitat,oi?, que fos filtrat el mateix dia! Malgrat tractar-se d'un esborrany la premsa espanyolista d'allà i d´aquí li va donar un gran tractament per destacar-ne, naturalment, aquells aspectes que poden ser més contravertits. Així, per exemple, s'afirmava que en una Catalunya independent el català en seria l'única llengua oficial, però no es deia res sobre que el castellà en tindria un estatut especial i que, en la pràctica, els seus parlants tindrien els mateixos drets que ara , si fa no fa. Ganes d'embolicar la troca i de fer tot el mal possible. En fi, res de nou sota la capa del sol...

La conferència de Madrid com era d'esperar va anar precedida per tota la parafernàlia falangista, feixista, amb la impunitat de sempre. Una "bonica" rebuda per si algú creu que a Madrid han canviat molt les coses. Dit això, cal agrair a l'alcaldessa de Madrid que facilités el local per a la conferència. No li devia ser fàcil aguantar les pressions. Per tant, cal ser agraïts amb els petits grups que a Madrid entenen que, pel cap baix, s'hauria d'escoltar Catalunya. Ja sabem, però, que una flor ni fa estiu.

Pel que fa a la conferència, haig de dir que Romeva em va decebre un cop més. Es veu que és una persona molt empapada de principis filosòfics,p erò que toca poc de peus a terrra. En les darreres eleccions vaig escriure que hauria de llegir menys llibres o tractats de filosofia i ètica i més diaris. Aquests principis generals sobre "democràcia" o "votacions" al final resulten uns mantres embafadors i massa reiteratius. Això és el que em sembla.

Per la seva part, Junqueras va voler fer una classe sense apunts com ja és costum. Gairebé totes les dades econòmiques que ens va fornir eren positives. Però vaig trobar a faltar-hi les macrodades, aquelles que fan referència a l'espoli fiscal,a la falta d'infraestrctures, a la poca o nula inversió de l' Estat en aspectes essencials per a Catalunya. No ho entenc, atès que calia informar a un públic que potser no tenia tan a la mà aquestes informacions com nosaltres.

Finalment, el president Puigdemont va ser el més incisiu, però sense passar-se.Va ser molt bona, per exemple, la comparació de l'arribada de Tarradellas, tot i que l'ordenament polítc de llavors no ho permitia. Però vaig trobar-hi a faltar que expliqués l'origen de la Generalitat que es remonta a l'edat mitjana o explicar amb més detalls les maniobres del TC per suspendre l'Estatut que en opinió del catedràtic constitucionalista Pérez Royo va ser un cop d'Estat.Tampoc no va incidir gairebé o pràcticament res amb les quatre milions de signatures aconseguides pel PP per recòrrer l'Estatut. Li fa faltar contundència i explicar més fets destacats.

No cal ni dir que tot semblava un atac a l' Estat i no pas al poble espanyol com si aquest fos immaculat i no tingués a veure res amb tot això. Es veu que la catalanofòbia no existeix.Com hi ha món!

En definitiva, penso que tot va ser massa ensucrat. Va faltar bastant de mala llet. En tot cas només hi hagué llet desnatada.

(22-5-2017)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07849007