LA CONFERÈNCIA DE MADRID: LLET DESNATADA AMB MASSA SUCRE

Per Ramon Serra, editor

Com que no sóc gens sospitós d'espanyolista/colonialista/ unionista m'atreveixo a discrepar una mica de les veus que lloen tant la conferència d'ahir a Madrid de Puigdemont, Junqueras i Romeva. Naturalment, em refereixo a una part de la premsa d'aquí, perquè parlar de la premsa de Madrid és parlar d'un altre món, un món ranci que fa olor de podrit. La vaig seguir sencera per Catalunya Informació. Un bon servei, sí,senyor.

La conferència dels " tres tenors catalans" a Madrid va coincidir amb la publicació al diari de la "pijoteria espanyola" El País, cada cop més dretà i sobretot espanyolista, d'un esborrany sobre la futura Constitució catalana. Quina casualitat,oi?, que fos filtrat el mateix dia! Malgrat tractar-se d'un esborrany la premsa espanyolista d'allà i d´aquí li va donar un gran tractament per destacar-ne, naturalment, aquells aspectes que poden ser més contravertits. Així, per exemple, s'afirmava que en una Catalunya independent el català en seria l'única llengua oficial, però no es deia res sobre que el castellà en tindria un estatut especial i que, en la pràctica, els seus parlants tindrien els mateixos drets que ara , si fa no fa. Ganes d'embolicar la troca i de fer tot el mal possible. En fi, res de nou sota la capa del sol...

La conferència de Madrid com era d'esperar va anar precedida per tota la parafernàlia falangista, feixista, amb la impunitat de sempre. Una "bonica" rebuda per si algú creu que a Madrid han canviat molt les coses. Dit això, cal agrair a l'alcaldessa de Madrid que facilités el local per a la conferència. No li devia ser fàcil aguantar les pressions. Per tant, cal ser agraïts amb els petits grups que a Madrid entenen que, pel cap baix, s'hauria d'escoltar Catalunya. Ja sabem, però, que una flor ni fa estiu.

Pel que fa a la conferència, haig de dir que Romeva em va decebre un cop més. Es veu que és una persona molt empapada de principis filosòfics,p erò que toca poc de peus a terrra. En les darreres eleccions vaig escriure que hauria de llegir menys llibres o tractats de filosofia i ètica i més diaris. Aquests principis generals sobre "democràcia" o "votacions" al final resulten uns mantres embafadors i massa reiteratius. Això és el que em sembla.

Per la seva part, Junqueras va voler fer una classe sense apunts com ja és costum. Gairebé totes les dades econòmiques que ens va fornir eren positives. Però vaig trobar a faltar-hi les macrodades, aquelles que fan referència a l'espoli fiscal,a la falta d'infraestrctures, a la poca o nula inversió de l' Estat en aspectes essencials per a Catalunya. No ho entenc, atès que calia informar a un públic que potser no tenia tan a la mà aquestes informacions com nosaltres.

Finalment, el president Puigdemont va ser el més incisiu, però sense passar-se.Va ser molt bona, per exemple, la comparació de l'arribada de Tarradellas, tot i que l'ordenament polítc de llavors no ho permitia. Però vaig trobar-hi a faltar que expliqués l'origen de la Generalitat que es remonta a l'edat mitjana o explicar amb més detalls les maniobres del TC per suspendre l'Estatut que en opinió del catedràtic constitucionalista Pérez Royo va ser un cop d'Estat.Tampoc no va incidir gairebé o pràcticament res amb les quatre milions de signatures aconseguides pel PP per recòrrer l'Estatut. Li fa faltar contundència i explicar més fets destacats.

No cal ni dir que tot semblava un atac a l' Estat i no pas al poble espanyol com si aquest fos immaculat i no tingués a veure res amb tot això. Es veu que la catalanofòbia no existeix.Com hi ha món!

En definitiva, penso que tot va ser massa ensucrat. Va faltar bastant de mala llet. En tot cas només hi hagué llet desnatada.

(22-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063077