LA LLENGUA NO PODRÀ VIURE SENSE LA INDEPENDÈNCIA, PERÒ AIXÒ NO ÉS SUFICIENT

"La llengua, sempre la llengua"

Per Ramon Serra, editor

Carod-Rovira té més raó que un sant quan parla de la situació actual de la llengua que alguns intenten ensucrart o emmascarar. Ja em direu de què serveix estudiar el català a l'escola si no podem veure en català per televisió com a primera opció els partits del Barça, Espanyol i ara el Girona.I no cal que parlem dels equips del País Valencià. I aquest exemple que és tan evident sempre que només el veiem quatre gats.

El pitjor del cas és que estem dominats mentalment per l'espanyolisme lingüístic. I dir això no és ser pessimista ni rebutjar les moltes coses que s'han fet i que, per fortuna, esperem que continuaran fent-se. Es tracta simplement de ser realista i de no autoenganyar-nos.

El lema de peixos al cove ha fracassat rotundament en política com s'ha vist ben clar. També lingüísticament, perquè el que necessitem és controlar el mercat del peix i no tenir un cove per ficar-los--hi. Queda clar que sense la independència la llengua se'n va al pot en pocs anys. Ara bé, que ningú es pensi que amb la independència serà pa sucat amb oli, amb un poble mentalment dominat, amb una majoria de població castellanoparlant a la qual cal afegir la majoria dels nous immigrants que han arribat i van arribant aquí, les relacions que continuaran amb Espanya...En fi, una tasca immensa. A més del poder caldrà tenir voluntat de situar el català com a primera llengua del país i ,sobretot, tenir mà esquerra. Caldrà aplicar aquell principi dels nostres enemics: " que se note el efecto sin que se note el cuidado"...Massa coses? El temps dictarà sentència.

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07848923